Arsènic en l'arròs: quant n'hi ha i com reduir-lo

L'arròs és, probablement, l'únic aliment de consum diari al qual el reglament europeu posa sis límits diferents del mateix contaminant, un per format: 0,15 mg/kg per al blanc, 0,25 per a l'integral i per a la farina, 0,30 per a les tortetes i l'arròs inflat, 0,10 per a l'arròs destinat a aliments infantils i 0,030 per a les begudes. Quan un regulador es pren la molèstia de distingir sis casos dins d'un mateix cereal, és perquè la diferència entre ells és real i mesurable.

Aquí hi ha aquestes sis xifres, d'on surt l'arsènic, per què l'arròs integral en té més que el blanc —que és justament el contrari del que se sol sentir en una botiga com la nostra— i què es pot fer a la cuina, que és on es guanya la meitat de la partida. Sense alarmisme i sense tranquil·litzar de més: l'arsènic de l'arròs no és un escàndol, és un risc acotat amb números públics, i els números diuen que importa molt més al plat d'un nen de dos anys que al teu.

En resum

• L'arsènic de l'arròs és geològic: ve del sòl i de l'aigua de reg, no dels tractaments. Per això l'arròs ecològic no en té menys, i el reglament li aplica exactament el mateix límit.
• Sis límits legals d'arsènic inorgànic: blanc 0,15 mg/kg, integral i farina 0,25, tortetes i arròs inflat 0,30, arròs per a aliments infantils 0,10 i beguda d'arròs 0,030.
• L'integral en té més perquè l'arsènic es concentra al segó, que és també on hi ha la fibra, el manganès, el magnesi i la tiamina. Les dues coses van juntes.
• L'EFSA no fixa un nivell segur: l'arsènic inorgànic és un carcinogen genotòxic. El seu punt de referència del 2024 és 0,06 µg per quilo de pes corporal i dia.
• Coure-ho amb aigua de sobres i llençar-la en treu al voltant del 54 % en l'integral i del 73 % en el blanc. Rentar-lo abans gairebé no fa res.
• Els menors de cinc anys no han de prendre beguda d'arròs en lloc de llet. I les tortetes d'arròs tenen el límit legal més alt dels sis.
• L'única declaració de salut autoritzada a la UE que conté la paraula «arròs» no és de l'arròs: és de la monacolina K de l'arròs de llevat vermell, i a una dosi que avui és il·legal.

D'on surt l'arsènic de l'arròs

L'arsènic és un element de l'escorça terrestre. No és un additiu, no és un residu de tractament i no es pot treure del camp: hi és al sòl i, sobretot, a l'aigua subterrània de moltes zones arrosseres del món. El que fa especial l'arròs és com es cultiva. L'arrossar s'inunda, i un sòl entollat es queda sense oxigen; en aquestes condicions l'arsènic passa a formes mòbils i solubles que l'arrel absorbeix amb molta facilitat, fent servir els mateixos transportadors amb què capta silici i fosfat. El resultat és que l'arròs acumula bastant més arsènic que qualsevol altre cereal plantat al mateix sòl, i és la raó per la qual el reglament europeu el treu de la casella general dels cereals i li dedica una secció pròpia.

No tot l'arsènic compta igual. Hi ha formes orgàniques, de toxicitat baixa, i formes inorgàniques —arsenit i arseniat—, que són les que preocupen. El reglament només limita les inorgàniques, i l'EFSA les classifica com a carcinogen genotòxic, cosa que a la pràctica vol dir que no es pot establir una ingesta diària admissible: no hi ha una quantitat per sota de la qual es pugui afirmar que no passa res. És una diferència important respecte de gairebé tot la resta de què parlem en aquest blog, on gairebé sempre hi ha un llindar.

Dins del gra l'arsènic tampoc no es reparteix de manera homogènia: es concentra a les capes externes, el segó i el germen, que són precisament les que el poliment elimina. D'aquí surt la tensió que recorre tot aquest article, perquè el segó és també on viuen la fibra, el manganès, el magnesi i la tiamina. L'arròs integral conserva les dues coses a la vegada, i cap de les dues és menyspreable.

Un treball publicat a Risk Analysis el 2025 per Scott i Wu va mesurar una cosa més fina que la concentració total: quina proporció de l'arsènic del gra és de la forma inorgànica. En arròs nord-americà va ser del 48 % en l'integral enfront del 33 % en el blanc; en arròs de fora dels Estats Units, del 65 % enfront del 53 %. És a dir, l'integral no només té més arsènic total: una fracció més gran d'aquest total és la forma que el reglament limita.

A la dieta europea, l'informe d'exposició de l'EFSA del 2021 situa com a principals contribuïdors a l'arsènic inorgànic l'arròs, els productes a base d'arròs, la resta de cereals i productes de cereals, i l'aigua de beguda. Per a la majoria de la gent l'arròs no és l'única font, però sí la més fàcil de modificar.

Sis xifres per a sis arrossos: què diu el reglament

Els límits màxims d'arsènic inorgànic són a l'annex I del Reglament (UE) 2023/915, secció 3.4.1, amb una nota que remet a les definicions de la norma del Codex 198-1995. Aquesta és la redacció oficial, en mil·ligrams per quilo (el reglament no té versió oficial en català: la traducció és nostra i la castellana es pot comprovar al mateix annex):

• Arròs elaborat (arròs polit o blanc), no vaporitzat: 0,15. És l'arròs blanc de tota la vida.
• Arròs vaporitzat i arròs descascarat: 0,25. «Descascarat» és l'integral: se li treu la clofolla però no el segó. Un 67 % més de marge que el blanc.
• Farina d'arròs: 0,25. Mateix límit que l'integral, perquè la farina sol fer-se de gra complet.
• Tortetes d'arròs, hòsties d'arròs, galetetes d'arròs, pastissos d'arròs, flocs d'arròs i arròs inflat per esmorzar: 0,30. El límit més alt dels sis, el doble que el de l'arròs blanc.
• Arròs destinat a la producció d'aliments per a lactants i nens de poca edat: 0,10. El més estricte del gra, un terç per sota del blanc corrent.
• Begudes no alcohòliques a base d'arròs: 0,030. Cinc vegades més estricte que l'arròs blanc, perquè una beguda es pren per gots i no per cullerades.

Dos avisos per llegir bé aquestes xifres. El primer: són sostres legals, no mitjanes. L'EFSA va avaluar 2.621 mostres d'arròs i productes a base d'arròs enfront dels límits de la UE i només 51 els superaven, menys del 2 %. L'arròs que hi ha al lineal està, majoritàriament, molt per sota del sostre. El segon: el reglament vigila més d'una cosa al mateix gra. Al mateix annex, l'arròs té un límit de cadmi de 0,15 mg/kg, el mateix que la quinoa i el segó de blat, que és el tipus de límit que ja vam explicar parlant de la xocolata negra i el cadmi.

I una curiositat reveladora: als límits de micotoxines dels cereals —deoxinivalenol, zearalenona— el reglament exclou expressament l'arròs i els productes a base d'arròs. L'arsènic és el risc propi d'aquest cereal, igual que les toxines T-2 i HT-2 ho són de la civada. Cada gra té el seu, i el regulador ho sap.

Quant arsènic és massa: el punt de referència de l'EFSA

El gener del 2024 l'EFSA va actualitzar la seva avaluació de l'arsènic inorgànic en els aliments i va fixar un punt de referència de 0,06 µg per quilo de pes corporal i dia, basat en el càncer de pell i derivat d'un estudi de casos i controls. No és una ingesta tolerable: és una estimació conservadora de la dosi més baixa a la qual comença a veure's un augment de la incidència. Amb ell, l'EFSA calcula marges d'exposició, que per als adults van quedar entre 2,0 i 0,4 en consumidors mitjans i entre 0,9 i 0,2 en consumidors alts. Un marge per sota d'1 vol dir que l'exposició estimada està per damunt del punt de referència. La conclusió del dictamen és literal: l'exposició dels consumidors planteja una preocupació per a la salut, i els experts es van declarar un 69 % segurs que els consumidors del percentil 95 tenen un risc augmentat de càncer de pell.

Fem el compte amb la ració, que és el que es pot fer a casa. La fitxa de l'arròs de la Fundación Española de la Nutrición fa servir una ració de 70 g d'arròs cru. Si aquest arròs blanc estigués just al límit legal de 0,15 mg/kg, aportaria 10,5 µg d'arsènic inorgànic. El punt de referència d'un adult de 70 kg és de 4,2 µg al dia. O sigui: una sola ració al sostre legal són dues vegades i mitja el punt de referència diari. Repetim el d'abans, perquè sense això el compte enganya: l'arròs real està gairebé sempre bastant per sota del sostre, i el punt de referència no és una línia que no es pugui creuar, és el nivell a partir del qual el risc es torna mesurable als estudis.

On el compte deixa de ser teòric és en els nens. L'informe d'exposició de l'EFSA del 2021 dona, per als nens de poca edat, una mitjana de 0,30 µg/kg de pes i dia i un percentil 95 de 0,58; en lactants el percentil 95 arriba a 1,20. Són cinc i vint vegades el punt de referència, i no per golafreria, sinó per aritmètica: un nen de 12 kg que menja 60 g d'arròs rep per quilo de pes gairebé sis vegades el que un adult de 70 kg que menja el mateix. Per això el reglament baixa a 0,10 el límit de l'arròs destinat a aliments infantils i a 0,030 el de les begudes, i per això el treball de Scott i Wu del 2025 va trobar que els consumidors d'arròs integral de 6 a 24 mesos arribaven a 0,295 µg/kg de pes i dia, per damunt del valor de referència que feia servir el mateix estudi.

Resumint sense suavitzar-ho: si ets un adult que menja arròs dues vegades per setmana, aquest article és interessant però no urgent. Si a casa teva hi ha un nen petit que esmorza tortetes d'arròs, menja farinetes amb farina d'arròs i beu beguda d'arròs, el compte canvia de categoria.

Què fer, en sis passos

1. Separa l'arròs dels nens de l'arròs dels adults

És el canvi amb més efecte i el que menys costa. El límit legal de l'arròs blanc és 0,15 i el de l'integral 0,25, i la fracció inorgànica és menor en el blanc. Per al plat d'un nen petit, el blanc és l'opció raonable; per al teu, l'integral aporta fibra, manganès i magnesi que el blanc no té. No cal triar-ne un: cal triar per a qui.

Comprar dos arrossos diferents només surt a compte si no t'obliguen a endur-te un quilo de cadascun. A les nostres botigues hi ha tres arrossos a granel —rodó blanc, rodó semiintegral i rodó integral— i es poden pesar 500 g de dos d'ells el mateix dia. En envasat, l'equivalent raonable són el llarg blanc o el rodó blanc de Calasparra per als petits i el rodó integral del Delta per als grans.

2. Cou-lo amb aigua de sobres i llença-la

L'arsènic inorgànic és soluble en aigua, així que el mètode de cocció decideix quant se'n queda al plat. El problema és que la manera habitual de coure l'arròs a casa nostra —per absorció, dues parts d'aigua per una d'arròs— no en treu res: tota l'aigua acaba dins del gra, i amb ella l'arsènic.

El mètode amb xifres publicades és el que Menon i el seu equip van descriure a Science of the Total Environment el 2020, el «parboiling amb absorció»: es posa a bullir quatre parts d'aigua per una d'arròs, s'hi tira l'arròs, es bull cinc minuts, es llença aquella aigua, s'hi afegeixen dues parts d'aigua nova i es cou tapat a foc mitjà-baix fins que s'absorbeix. Amb aquest mètode la reducció d'arsènic inorgànic va ser d'al voltant del 54 % en arròs integral i del 73 % en arròs blanc, i —això és el que el fa recomanable— va retenir el potassi, el magnesi, el zinc, el manganès i el fòsfor millor que els altres mètodes que van provar. Coure amb molta aigua i colar també arrossega arsènic, però s'emporta més minerals.

3. Compta els formats, no els plats

Molta gent creu que menja poc arròs perquè el compta com a plat d'arròs. L'arròs apareix al rebost amb cinc cares diferents, i quatre d'elles no semblen arròs: les tortetes i l'arròs inflat de l'esmorzar i el berenar, la farina d'arròs dels arrebossats i la brioixeria sense gluten, la pasta d'arròs, les begudes vegetals d'arròs i els potets i farinetes infantils.

La dada que conviene retenir és que el format canvia el límit legal, i no poc. Les tortetes d'arròs i l'arròs inflat tenen el límit més alt dels sis, 0,30 mg/kg, perquè inflar el gra concentra el que hi hagi: es treu aigua i queda la resta. Això no les converteix en un producte perillós, però sí que descarta la idea que són un pica-pica neutre del qual es pot menjar sense comptar.

4. Si menges sense gluten, l'arròs es multiplica sense que ho notis

Per a una persona celíaca o que evita el gluten, l'arròs no és un cereal més: és el substitut per defecte del blat al pa, la pasta, la farina, les galetes i els cereals d'esmorzar. Una anàlisi de l'enquesta NHANES publicada a Epidemiology el 2017 va comparar els qui declaraven dieta sense gluten amb la resta de la mostra i va trobar gairebé el doble d'arsènic total a l'orina i un 70 % més de mercuri a la sang. Cal dir el límit de l'estudi: de 7.471 participants, només 73 seguien dieta sense gluten, així que és un senyal, no una mesura fina.

La solució no és tornar al gluten, òbviament, sinó repartir. El macarró d'arròs es pot alternar amb pasta de llegum, i la farina d'arròs amb farina d'ametlla, de cigró o de fajol. Si vols el detall de quanta fibra et deixa cada opció, és a l'article de quanta fibra al dia i al de quants llegums a la setmana.

5. La beguda d'arròs no és llet per a un nen petit

Aquesta és la recomanació més clara que existeix sobre l'arròs i és oficial: la Food Standards Agency britànica, l'agència de seguretat alimentària del Regne Unit, manté des del gener del 2018 que els menors de cinc anys no han de prendre beguda d'arròs com a substitut de la llet materna, la llet de fórmula o la llet de vaca. Per a més grans de cinc anys i adults, diu, pot formar part d'una dieta equilibrada.

L'aritmètica explica el per què. El límit legal d'una beguda d'arròs és 0,030 mg/kg, o 30 µg per litre. Un got de 200 ml al sostre legal són 6 µg d'arsènic inorgànic, i el punt de referència d'un nen de 15 kg és de 0,9 µg al dia. Un got. Que la beguda d'arròs i la beguda d'arròs integral siguin productes perfectament legals i bons per a un adult no les converteix en llet: no ho són ni nutricionalment ni en això.

6. Pregunta l'origen, encara que el límit sigui el mateix

El contingut d'arsènic depèn molt més de l'aigua i del sòl de l'arrossar que de la varietat. El límit legal és idèntic per a tots els orígens, així que saber d'on ve l'arròs no et dona una garantia addicional, però sí que et dona una cosa útil: una conversa. Un arròs del Delta de l'Ebre, un de Calasparra i un basmati no es cultiven igual ni es couen igual.

El que sí que convé descartar d'entrada és la idea que el segell ecològic cobreix això. No ho cobreix, i ho expliquem sencer més avall.

Blanc o integral: la comparació que no és al paquet

Aquí hi ha els dos costats del mateix full. Les xifres de composició de l'arròs blanc són de la fitxa de la Fundación Española de la Nutrición, amb la taula de Moreiras i col·laboradors; les de l'integral cru, de la taula Ciqual 2017 de l'ANSES francesa. Les dues per 100 g de producte cru.

Fonts: FEN (arròs blanc, taula de Moreiras i cols., 2013) i Ciqual 2017 de l'ANSES (arròs integral cru). El límit legal, del Reglament (UE) 2023/915. La fracció inorgànica, de Scott i Wu, Risk Analysis 2025.

La taula no diu que un sigui millor que l'altre, diu una cosa més incòmoda: les dues columnes van juntes perquè les dues coses són al mateix lloc. La mateixa fitxa de la FEN calcula que el refinat s'emporta «fins al 50 % del seu contingut en minerals i el 85 % de les vitamines del grup B». Això és exactament el que es perd al passar de la columna de la dreta a la de l'esquerra, i és també el que explica per què la de la dreta té més arsènic. Triar integral és comprar les dues coses; triar blanc és renunciar a les dues.

Dit d'una altra manera: per a un adult que menja arròs un parell de vegades per setmana, l'integral continua sent l'opció nutricionalment millor i la diferència d'arsènic és irrellevant a aquesta freqüència. Per a un nen de dos anys que menja arròs gairebé a diari, el compte s'inverteix. És la mateixa lògica que apliquem amb la xocolata negra: el percentatge que millora una cosa empitjora l'altra, i la resposta depèn de la freqüència i de qui menja.

Com coure'l, mètode a mètode

Només un d'aquests mètodes té una xifra publicada de reducció d'arsènic inorgànic, i és l'últim. Els altres van sense número a propòsit: preferim deixar la casella buida abans que omplir-la amb una estimació nostra.

Xifres del mètode PBA: Menon i cols., Science of the Total Environment, 2020. Les caselles sense xifra són buides perquè aquell estudi no les va mesurar.

Tres notes pràctiques. L'aigua de la cocció no es reutilitza per a la salsa ni per al brou, perquè és on hi ha el que es volia treure. El mètode del parboiling funciona bé amb l'arròs rodó d'un risotto o d'un arròs caldós només si es compta amb aquells cinc minuts d'avantatge, així que convé restar-los del temps total. I per al basmati integral o el rodó integral, que ja demanen coccions llargues, el pas extra gairebé no es nota a la cuina i és on més arsènic treu en termes absoluts.

Cinc idees que circulen i no se sostenen

Mite 1: «L'arròs ecològic té menys arsènic»

Aquest ens toca de ple, perquè som un supermercat ecològic i és la pregunta que més ens fan al taulell. La resposta és no. L'arsènic de l'arròs no ve dels fitosanitaris: ve del sòl i de l'aigua de reg, i el reglament ecològic no regula ni una cosa ni l'altra. El segell ecològic diu molt sobre com s'ha cultivat i res sobre la geologia de l'arrossar. Tan cert és això que el Reglament (UE) 2023/915 aplica el mateix límit a l'arròs ecològic i al convencional: no hi ha una casella diferent. Si algú et ven arròs ecològic dient-te que per això porta menys arsènic, t'està venent una cosa que no pot demostrar.

Mite 2: «L'integral sempre és l'opció més sana»

Gairebé sempre, però no sempre, i el matís importa. El segó que fa millor l'integral és el que concentra l'arsènic: 0,25 mg/kg de límit legal enfront de 0,15, i una fracció inorgànica del 48 % enfront del 33 % al treball de Scott i Wu del 2025. Per a un adult, el balanç continua caient del costat de l'integral. Per a un lactant o un nen de poca edat que menja arròs a diari, no: aquí el blanc és l'opció prudent, i és l'única recomanació d'aquest article que va en contra del nostre propi assortiment a granel, que és majoritàriament integral i semiintegral.

Mite 3: «Les tortetes d'arròs són un pica-pica innocent»

Les tortetes d'arròs es venen com l'snack lleuger per antonomàsia, i en calories ho són. Però el seu límit legal d'arsènic inorgànic, 0,30 mg/kg, és el més alt de les sis categories del reglament, el doble que el de l'arròs blanc, perquè el procés d'inflat treu aigua i concentra tota la resta. On això compta de veritat és al berenar infantil, que és exactament l'ús per al qual es venen: dues tortetes d'arròs de 6 g al sostre legal són 3,6 µg, quatre vegades el punt de referència diari d'un nen de 15 kg. No és per deixar de vendre-les ni per no menjar-les; és per no fer-les servir com l'snack diari d'un nen que ja menja arròs al dinar.

Mite 4: «La beguda d'arròs és la llet vegetal més suau i la millor per a nens»

El de suau és veritat: és la beguda vegetal amb menys gust propi i la que menys rebuig genera, i d'aquí ve la idea. Però la recomanació oficial va en sentit contrari per als menors de cinc anys, i a més, nutricionalment, una beguda d'arròs és sobretot midó hidrolitzat amb molt poca proteïna: ni tan sols sense l'assumpte de l'arsènic seria substitut de la llet. Si el que es busca és una beguda vegetal per a un nen més gran, qualsevol altra de la secció de begudes encaixa millor; si el que es busca és proteïna, millor mirar l'article de quanta proteïna al dia.

Mite 5: «Rentant l'arròs se li treu l'arsènic»

Rentar l'arròs és un bon costum per altres raons —treu midó superficial i pols—, però l'arsènic és dins del gra, no enganxat per fora. El que es demostra que funciona és coure i llençar l'aigua, perquè aleshores l'arsènic surt a l'aigua calenta i l'aigua se'n va per l'aigüera. És la diferència entre esbandir i extreure, i el 54-73 % de l'estudi del 2020 correspon a la segona cosa.

Què pot prometre un paquet d'arròs?

Aquesta part és la que ens sembla més citable, i l'hem comprovada avui mateix, el 4 de novembre de 2026, obrint l'annex del Reglament (UE) 432/2012 en les seves versions oficials castellana, francesa i anglesa. De les 249 files de l'annex, exactament una conté la paraula «arròs» en les tres versions. I aquesta una no és de l'arròs: és la de la monacolina K de l'arròs de llevat vermell, que és un fong fermentat sobre arròs i no té res a veure amb menjar-se un plat d'arròs. És a dir: no existeix cap declaració de propietats saludables autoritzada a la UE per a l'arròs. Un paquet d'arròs no pot prometre res pel fet de ser arròs.

La ironia d'aquella única fila és que tampoc no serveix ja. La declaració diu, en la versió castellana oficial, que «la monacolina K del arroz de levadura roja contribuye a mantener niveles normales de colesterol sanguíneo» —la monacolina K de l'arròs de llevat vermell contribueix a mantenir nivells normals de colesterol sanguini— i exigeix informar que l'efecte s'obté amb 10 mg diaris de monacolina K, la dosi amb què l'EFSA va establir la relació causa-efecte el 30 de juny de 2011. El problema és que un reglament posterior, el (UE) 2022/860, va prohibir les monacolines en nivells iguals o superiors a 3 mg per porció diària recomanada. La declaració continua a la llista i la dosi que l'activava és il·legal. Ho expliquem sencer a l'article del llevat vermell d'arròs i la monacolina K, i és la raó per la qual aquella família viu a suplements per al sistema circulatori i no al rebost.

Aleshores, què pot dir legalment un paquet d'arròs? Només el que li permetin els seus nutrients, no el cereal. I aquí l'integral té cartes i el blanc no en té cap:

• Midó resistent. La declaració autoritzada diu, literalment en castellà, que «la sustitución de almidones digeribles por almidones resistentes en una comida contribuye a reducir la subida de glucosa en sangre después de comer» —la substitució de midons digeribles per midons resistents en un menjar contribueix a reduir la pujada de glucosa a la sang després de menjar—, i la seva condició és exigent: el contingut final de midó resistent ha de ser com a mínim el 14 % del midó total. L'arròs cuit i refredat forma una mica de midó resistent, però aquell 14 % és una condició de producte que ningú no certifica en un paquet d'arròs cru.
• Manganès. Hi ha quatre declaracions autoritzades: metabolisme energètic normal, manteniment dels ossos, formació normal del teixit connectiu i protecció de les cèl·lules enfront del dany oxidatiu. L'integral cru té 2,2 mg per 100 g; el blanc no figura a la taula.
• Tiamina. Quatre més: metabolisme energètic, sistema nerviós, funció psicològica i funcionament normal del cor. Integral 0,26 mg per 100 g enfront de 0,05 del blanc, cinc vegades menys.
• Fibra. Amb 5 g per 100 g, l'arròs integral passa el llindar de «font de fibra» del Reglament 1924/2006, que són 3 g per 100 g, però no arriba al d'«alt contingut de fibra», que són 6. El blanc, amb 0,2 g, no arriba a cap dels dos.

I aquí es tanca el cercle de l'article: les úniques declaracions que un paquet d'arròs pot portar venen del mateix segó que concentra l'arsènic. El manganès, la tiamina i la fibra són a la capa externa; l'arsènic, també. No és una casualitat desafortunada, és la mateixa anatomia del gra vista dues vegades.

La llista de la compra

El que té sentit endur-se si l'anterior t'ha canviat alguna cosa, i el que té sentit endur-se en lloc d'arròs alguns dies de la setmana.

• Arròs, segons per a qui: la secció d'arròs sencera, amb el rodó blanc a granel i el semiintegral a granel per separar plats, el rodó blanc de Calasparra, el llarg blanc, el basmati blanc i, per als adults de la casa, el rodó integral a granel, el rodó integral del Delta i el basmati integral.
• Per repartir el cereal: flocs, musli i barretes —on viu la civada—, llegums secs i cuits, llavors i fruits secs per als esmorzars que avui són tortetes.
• Si cuines sense gluten: farines alternatives a la d'arròs, pasta de llegum i de blat de moro i la pasta d'arròs per alternar, no per cada dia.
• Per als més petits: la secció infantil, amb l'advertiment de mirar els formats d'arròs que ja entren per un altre costat, i les verdures i congelats que són l'acompanyament que no suma arròs.
• La resta del rebost: la resta del rebost, el peix en conserva, les ecocistelles setmanals i el que estigui en ofertes.

Cal deixar de menjar arròs?

No, i ens sembla important dir-ho amb la mateixa claredat amb què hem donat les xifres. L'arròs és l'aliment bàsic de la meitat del planeta, no hi ha cap organisme que recomani retirar-lo de la dieta i la decisió que l'EFSA i la Comissió han pres no ha estat prohibir-lo, sinó posar-li sis límits diferents i vigilar-los. La pregunta útil no és si menjar arròs, és amb quina freqüència, en quin format i per a qui.

I la part que ens toca pagar: en aquesta botiga venem els sis formats, inclosos els dos que tenen el límit més alt —les tortetes i l'arròs inflat— i la beguda d'arròs, que és la que acabem de desaconsellar per a menors de cinc anys. Venem també tres arrossos a granel dels quals dos són integrals, que són els que tenen més arsènic. Preferim que ho sàpigues i compris menys tortetes que no dir-t'ho. És la mateixa decisió que vam prendre quan vam explicar que la beguda de civada no serveix per baixar el colesterol: a mitjà termini, un client que entén què compra torna més que un a qui no se li ha explicat la meitat.

On comprar arròs ecològic a granel a Barcelona i Sant Cugat

Tenim tres botigues i a les tres hi ha arròs a granel:

• Provença 242, 08008 Barcelona — a l'Eixample, entre Balmes i Enric Granados.
• Còrsega 78, 08029 Barcelona — a l'Eixample, a prop de Sants i de l'estació.
• Antoni Bell 2, 08174 Sant Cugat del Vallès — a Volpelleres, al costat de l'estació dels FGC.

El telèfon és el 683 118 961 i el correu, linverd@linverd.com. El que es pot fer al taulell i no es pot fer en una compra per internet és exactament el que recomana aquest article: partir la compra. Pesar 500 g de rodó blanc per als plats del nen i 500 g de rodó integral per als teus, el mateix dia i a la mateixa bossa de la compra. Envasat no es pot: t'obliga a endur-te un quilo de cadascun i a decidir quin arròs menja tota la família. El granel permet que cadascú mengi el que li convé, i per un euro de diferència es pot provar el semiintegral, que és el que sol resoldre la discussió a casa.

I la segona cosa que només es pot fer amb algú al davant: portar el paquet que ja tens a casa i fer el compte junts. Mirar si és blanc, descascarat o inflat, buscar el límit que li toca dels sis i calcular què aporta la teva ració habitual. Són dos minuts al taulell i és la mena de servei que no cap en una fitxa de producte.

Preguntes freqüents

Quant arsènic té l'arròs?

Depèn del format. El Reglament (UE) 2023/915 fixa el sostre legal d'arsènic inorgànic en 0,15 mg/kg per a l'arròs blanc, 0,25 per a l'integral i la farina d'arròs, 0,30 per a les tortetes i l'arròs inflat, 0,10 per a l'arròs destinat a aliments infantils i 0,030 per a les begudes d'arròs. Són màxims, no mitjanes: l'EFSA va trobar que només 51 de 2.621 mostres europees superaven el límit que els corresponia.

L'arròs integral té més arsènic que el blanc?

Sí. L'arsènic es concentra al segó, que és la capa que el poliment elimina, i per això el límit legal de l'integral és 0,25 enfront de 0,15 del blanc. Un treball del 2025 a Risk Analysis va afegir que la fracció inorgànica, la que importa, era del 48 % en l'integral enfront del 33 % en el blanc. En canvi, l'integral aporta 5 g de fibra, 2,2 mg de manganès i 0,26 mg de tiamina per 100 g, que el blanc gairebé no té.

Com es treu l'arsènic de l'arròs?

Coent-lo amb aigua que es llença. El mètode amb xifres publicades, de Menon i col·laboradors el 2020, consisteix a bullir quatre parts d'aigua per una d'arròs, tirar-hi l'arròs, bullir cinc minuts, llençar aquella aigua, afegir dues parts d'aigua nova i coure fins que s'absorbeixi. Redueix al voltant del 54 % de l'arsènic inorgànic en arròs integral i del 73 % en blanc, i retén bé el potassi, el magnesi, el zinc i el manganès. Rentar l'arròs en cru en treu molt poc.

Els nens poden menjar arròs?

Sí, però amb dues cauteles. El reglament europeu baixa a 0,10 mg/kg el límit de l'arròs destinat a aliments infantils precisament perquè un nen petit rep molt més per quilo de pes que un adult: l'EFSA va estimar en els nens de poca edat una mitjana de 0,30 µg/kg de pes i dia, cinc vegades el seu punt de referència de 0,06. El raonable és fer servir arròs blanc al seu plat en lloc d'integral i no acumular formats d'arròs el mateix dia.

La beguda d'arròs és segura?

Per a un adult, sí, i té el límit legal més estricte de tots els formats, 0,030 mg/kg. Per a nens petits, la Food Standards Agency britànica recomana des del 2018 que els menors de cinc anys no la prenguin com a substitut de la llet materna, la llet de fórmula o la llet de vaca. Un got de 200 ml al sostre legal aporta 6 µg d'arsènic inorgànic, i el punt de referència d'un nen de 15 kg és de 0,9 µg al dia.

L'arròs ecològic té menys arsènic?

No. L'arsènic de l'arròs prové del sòl i de l'aigua de reg, no dels tractaments fitosanitaris, així que l'agricultura ecològica no canvia el resultat. El Reglament (UE) 2023/915 aplica a tots dos el mateix límit màxim, sense cap casella específica per a l'ecològic. El segell ecològic millora altres coses de l'arròs; aquesta no.

On puc comprar arròs ecològic a granel a Barcelona o Sant Cugat?

A les tres botigues de Linverd Market: Provença 242 (08008 Barcelona, Eixample), Còrsega 78 (08029 Barcelona, a prop de Sants) i Antoni Bell 2 (08174 Sant Cugat del Vallès, a Volpelleres). Hi ha arròs rodó blanc, semiintegral i integral a granel, així que es poden pesar 500 g de dos tipus diferents el mateix dia, i el telèfon per preguntar abans de venir és el 683 118 961.

Per acabar

Si ho vols mirar amb el paquet a la mà, passa per qualsevol de les tres botigues o escriu-nos a linverd@linverd.com. I si ho prefereixes resoldre des de casa, tota la secció d'arròs i la resta del rebost són a la botiga en línia, amb les ecocistelles setmanals per al fresc.

Tres articles que encaixen amb aquest: quanta civada al dia i els 3 g de betaglucans, que és el cereal amb el qual té més sentit alternar l'arròs; quants llegums a la setmana, per als dies que l'arròs deixa de ser la base del plat; i el llevat vermell d'arròs i la monacolina K, que és l'altra història —molt diferent— que la paraula «arròs» té a la normativa europea. I si t'interessa el detall de la fibra, quanta fibra al dia necessites.

Aquesta informació és divulgativa i no substitueix el consell d'un professional sanitari. Si tens dubtes sobre l'alimentació d'un lactant o d'un nen de poca edat, consulta-ho amb el teu pediatre. Linverd Market és un supermercat ecològic, no un centre sanitari.