Vitamina C per a la pell: quanta prendre i què fa el sèrum

Al nostre lineal hi ha trenta referències de vitamina C per prendre i dos cosmètics que la porten al nom, entre els 396 de cura personal. És un quinze a un. Si la vitamina C fos sobretot una qüestió de pell, el lineal estaria just del revés, perquè l'evidència clínica en pell és gairebé tota en el que s'aplica i gairebé gens en el que s'empassa.

Aquest article no et dirà que la vitamina C no serveix: és imprescindible per fabricar col·lagen i és l'únic actiu del mercat de la bellesa amb una declaració de salut europea autoritzada que esmenta la pell. Et dirà tres coses concretes: quants mil·ligrams necessites al dia, per què a partir d'una certa xifra el cos deixa d'absorbir-los, i quines són les tres dades que decideixen si un sèrum funciona i que la llei no obliga a imprimir a l'envàs.

En poques paraules

• La ingesta de referència europea és de 110 mg al dia en homes i 95 mg en dones (EFSA, 2013). El valor que divideix els percentatges de l'etiqueta, el VRN, és un altre: 80 mg.
• La mitjana espanyola és de 84,4 mg al dia. El dèficit no és la norma: el problema és el 29 % que es queda curt.
• L'única declaració autoritzada que parla de pell diu que «contribueix a la formació normal de col·lagen per al funcionament normal de la pell». No n'hi ha cap sobre arrugues, fermesa ni lluminositat.
• La seva condició és baixa: ser «font de vitamina C», 12 mg per 100 g o 6 mg per 100 ml en begudes.
• Entre 30 i 180 mg s'absorbeix el 70-90 %. Per damunt d'1 g al dia l'absorció cau per sota del 50 % i la resta s'orina.
• Al sèrum decideixen la concentració, el pH i la forma química, i el Reglament de cosmètics no obliga a declarar cap de les tres.
• Un pebrot vermell cru porta 128 mg per 100 g i un kiwi gold, 161. La verdura bullida pot perdre el 80 %.

Què fa realment la vitamina C a la pell

La vitamina C és el cofactor obligatori de dos enzims, la prolil i la lisil hidroxilasa, que hidroxilen les cadenes de col·lagen acabades de fabricar. Sense aquesta hidroxilació la triple hèlice no s'estabilitza i el col·lagen surt defectuós. No és teoria: és el mecanisme de l'escorbut —petèquies, hematomes, mala cicatrització, pèls en llevataps—, que apareix amb ingestes per sota d'uns 10 mg al dia mantingudes durant setmanes, segons els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. La segona funció és antioxidant: cedeix electrons i neutralitza espècies reactives d'oxigen, incloses les que genera la radiació ultraviolada.

I aquí hi ha el salt que gairebé ningú explica. Que una vitamina sigui necessària per a un procés no vol dir que més vitamina l'acceleri. El cos no l'emmagatzema com les liposolubles: manté una reserva d'1,5 a 2 g i la regula per absorció i per ronyó. EFSA, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, defineix el seu requeriment mitjà com la quantitat que manté el plasma en dejú al voltant de 50 µmol/l, el punt en què les reserves es consideren gairebé saturades. Per damunt, la corba s'aplana: el plasma puja fins a 70-80 µmol/l i s'atura. La vitamina C és un interruptor, no un accelerador: si te'n falta, la pell ho nota; si no te'n falta, doblar la dosi no fabrica més col·lagen.

L'única cosa que la llei europea deixa afirmar

A l'annex del Reglament (UE) 432/2012, la llista tancada de declaracions de salut autoritzades a la Unió Europea, la vitamina C apareix quinze vegades: és un dels nutrients amb més declaracions de tota la llista. Sis són la mateixa frase aplicada a un teixit diferent —vasos sanguinis, ossos, cartílags, genives, pell i dents— i la de la pell diu, literalment: «La vitamina C contribuye a la formación normal de colágeno para el funcionamiento normal de la piel.» No hi ha versió oficial catalana del reglament, de manera que citem la castellana i la traduïm al costat: la vitamina C contribueix a la formació normal de col·lagen per al funcionament normal de la pell.

Val la pena llegir-la a poc a poc, perquè cada paraula hi és a propòsit. Diu «formació normal» i «funcionament normal»: autoritza a afirmar que sosté un procés que ja funciona, no que el millori. No diu arrugues, ni fermesa, ni lluminositat, ni edat. El dictamen que la sosté és del 2009 (EFSA Journal 2009;7(9):1226, entrades 131, 137 i 149) i va avaluar la síntesi de col·lagen, no l'efecte estètic.

La condició d'ús és de contingut i és molt baixa: n'hi ha prou amb ser «font de vitamina C». El Reglament (UE) 1169/2011 fixa al seu annex XIII el valor de referència de la vitamina C en 80 mg i considera quantitat significativa el 15 % per 100 g, el 7,5 % per 100 ml en begudes o el 15 % per porció si l'envàs en porta una de sola:

Dotze mil·ligrams per cent grams és tan poc que ho compleix gairebé qualsevol fruita i gairebé qualsevol càpsula: la declaració, sent veritat, no distingeix res. És un mínim, no un criteri de compra. La fila que informa és la quarta, i la cinquena explica per què la resta del mercat de la bellesa des de dins parla amb tants circumloquis: quan un fabricant de pèptids de col·lagen va demanar poder dir que millorava l'elasticitat i reduïa les arrugues, la sol·licitud va acabar en un reglament de denegació, i ho expliquem a l'article sobre quant col·lagen al dia.

La conseqüència pràctica és simple: qualsevol pot de complement de vitamina C que prometi un efecte estètic concret diu una cosa que la Unió Europea no ha autoritzat. És el senyal més fiable per separar una etiqueta seriosa d'una que no ho és.

Quanta vitamina C al dia, amb les tres xifres oficials

Passa el mateix que amb la vitamina D: hi ha més d'una xifra oficial i no diuen el mateix. La primera és la d'EFSA, que el 2013 va fixar un requeriment mitjà de 90 mg al dia en homes i 80 mg en dones i, a partir d'aquí, una ingesta de referència de 110 i 95 mg. El càlcul és transparent: pèrdues metabòliques de 50 mg al dia, absorció del 80 % i excreció urinària del 25 % donen una mitjana de 91 mg, i un coeficient de variació del 10 % porta la referència a 110.

La segona és la de l'etiquetatge: el VRN de 80 mg, més baix que la referència d'EFSA. Un complement que aporti exactament els 110 mg d'un home adult ha d'etiquetar un 138 % del VRN, una xifra que sona a excés i no ho és. El mateix desfasament que ja vam veure amb la vitamina D.

La tercera és el sostre, i és la més interessant perquè no existeix. La revisió europea del 2004 no va poder establir un nivell màxim tolerable per manca de dades, tot i que sí que va concloure que 1.000 mg al dia addicionals a la dieta no es van associar a efectes gastrointestinals adversos. L'Institut Federal alemany d'Avaluació de Riscos fa servir aquesta xifra com a valor d'orientació i proposa un màxim de 250 mg per dosi diària en complements. Als Estats Units sí que hi ha sostre, 2.000 mg al dia, amb una recomanació més baixa que l'europea: 90 i 75 mg.

I quanta en pren la gent? L'estudi ANIBES, amb 2.009 participants de 9 a 75 anys, va mesurar una mitjana de 84,4 mg al dia, amb un rang de 5,0 a 802,7. El 29 % es queda per sota del 80 % de la recomanació espanyola i el 56 % per sota del 80 % de l'europea, i les verdures aporten el 50,6 % de la vitamina C de la dieta espanyola davant del 20 % de les fruites. És el perfil contrari al del ferro i el cansament o al del zinc i la vitamina C per a les defenses: aquí la mitjana ja és al rang útil i el que hi ha és una cua llarga de gent molt curta.

Com cobrir la vitamina C que necessita la teva pell, pas a pas

1. Cobreix els 110 o 95 mil·ligrams amb menjar, que és on sobren

No cal cap pla: amb una peça de fruita al dia i una ració de verdura crua o poc feta s'hi arriba i se'n passa. Un pebrot vermell cru porta 128 mg per 100 g i un kiwi gold arriba a 161, segons la base de composició d'aliments del Departament d'Agricultura dels Estats Units: mig pebrot a l'amanida ja cobreix la referència d'un home adult. La vitamina C no és un nutrient que calgui buscar, és un que cal no destruir.

2. No la bullis: la cocció és el gran forat

És hidrosoluble i termolàbil, així que se'n va per dues vies: es degrada amb la calor i es queda a l'aigua. La col arrissada passa de 93,4 mg per 100 g en cru a 17,8 bullida i escorreguda, un 81 % menys. El bròquil aguanta millor, de 89,2 a 64,9. Si bulls, bull poc, amb poca aigua i aprofita el brou.

Això converteix una decisió de cuina en una de compra: els congelats de verdura escaldada conserven bastant quan no hi ha fresc, i el julivert cru afegit al final aporta 133 mg per 100 g.

3. Si compres càpsula, mira el percentatge del VRN

La Directiva 2002/46/CE obliga que l'etiqueta d'un complement declari la quantitat de nutrients en forma numèrica, per dosi diària recomanada, i les vitamines i els minerals a més en percentatge dels valors de referència. La dada hi és per llei; només cal dividir els mil·ligrams entre 80. La Vitamina C Ecològica de 830 mg d'El Granero declara més de deu vegades el VRN; la Vitamina C de 1.000 mg de Kal, més de dotze; la Super Vitamina C Buffered de 500 mg de Solaray, una mica més de sis. Cap no és un problema de seguretat, però sí un recordatori que a partir d'un cert punt compres mil·ligrams que se'n van per l'orina. I una mesura incòmoda del nostre propi assortiment: dels vuit complements que enllacem aquí, només tres publiquen el percentatge del VRN a la fitxa del web.

4. Al sèrum, les tres dades que decideixen són les que no et donaran

Aquí canvia el marc legal. Un cosmètic es regeix pel Reglament (CE) 1223/2009, l'article 19 del qual ordena la llista d'ingredients «per ordre decreixent d'importància ponderal en el moment de la seva incorporació», amb una excepció enorme: els de concentració inferior a l'1 % es poden esmentar sense ordre darrere dels que superen l'1 %. No hi ha cap obligació de declarar concentracions.

I les tres dades que decideixen si un sèrum fa alguna cosa són justament aquestes. La concentració: l'òptim màxim de l'estudi d'absorció percutània va ser el 20 %, i els assaigs recents fan servir del 10 al 15 %. El pH: l'àcid L-ascòrbic necessita baixar de 3,5 per travessar la pell. La forma química: no tots els derivats es comporten igual.

L'únic llegible és l'ordre de l'INCI. Si «Ascorbic Acid» apareix entre els primers, hi ha quantitat; si apareix al final, darrere de conservants i perfum, podria estar per sota de l'1 % i la llista no t'ho aclarirà. El nostre sèrum concentrat de vitamina C de Freshly Cosmetics publica l'INCI complet; el sèrum d'argan amb vitamina C de Plantis no el publica a la seva fitxa. Cap dels dos no declara la concentració, i no hi estan obligats.

5. Mira el color i apunta la data d'obertura

L'àcid L-ascòrbic pur s'oxida amb l'aire, la llum i la calor. Un sèrum que passa de transparent o groc pàl·lid a ambre o marró ja ha perdut part de l'actiu. No és una precaució de manual: la mateixa revisió sistemàtica del 2026 assenyala que la literatura notifica de manera inconsistent el pH, el vehicle, la concentració i l'estabilització, que és el problema industrial de fons d'aquest ingredient. D'aquí tres hàbits gratis: envasos opacs o amb dosificador, lluny de la finestra del bany, i la data d'obertura escrita a la caixa. En cosmètica natural importa més, no menys, perquè els sistemes d'estabilització solen ser més senzills.

6. No li demanis al pot el que la llei no deixa prometre

Si l'objectiu és una pell amb millor aspecte, l'ordre de magnitud del que funciona està establert i la vitamina C no és el primer: protecció solar diària, no fumar, dormir, i menjar prou proteïna, fruita i verdura. La vitamina C, presa o aplicada, és un afegit raonable sobre aquesta base. I si el que et preocupa és el cabell o les ungles, la categoria de pèl, pell i ungles té la seva pròpia conversa i les seves pròpies trampes.

El que s'aplica: què diu l'evidència del sèrum

El treball que va fixar les regles es va publicar el 2001 a Dermatologic Surgery, del grup de Sheldon Pinnell a la Universitat de Duke, i cal dir a la mateixa frase què va ser: un estudi en pell de porc, no en persones. Va trobar quatre coses que continuen essent la base del que es formula avui. L'àcid L-ascòrbic s'ha de formular a pH inferior a 3,5 per entrar a la pell. La concentració òptima màxima va ser del 20 %. Els nivells al teixit se saturen després de tres aplicacions diàries, amb una vida mitjana de desaparició d'uns quatre dies, cosa que explica que la pauta sensata sigui diària i constant. I la quarta, la més incòmoda per al mercat: l'ascorbil fosfat de magnesi, l'ascorbil-6-palmitat i l'àcid dehidroascòrbic no van augmentar els nivells d'àcid L-ascòrbic a la pell, i són tres dels derivats més usats justament per ser més estables i menys irritants que l'àcid pur.

Vint-i-cinc anys després, la revisió sistemàtica més completa és del 2026: quaranta-quatre articles de 263 cribrats, amb cerca tancada el setembre del 2025 i limitada a publicacions des del gener del 2020. D'aquests 44, vint són assaigs aleatoritzats, cinc cohorts comparatives, divuit sèries de casos i un un cas clínic. Els sèrums estudiats van del 10 al 15 % d'àcid L-ascòrbic a pH inferior a 3,5. Els resultats són favorables i modestos: l'àcid L-ascòrbic amb vitamina E i àcid ferúlic mostra millores reproduïbles en fotoenvelliment; les microagulles amb ascorbil fosfat sòdic al 3 % van millorar la pigmentació més que amb sèrum salí; l'ascorbil tetraisopalmitat es va associar a reducció d'arrugues. Els efectes adversos van ser lleus i transitoris.

Les limitacions que declaren els autors són la part que cal llegir: dissenys i mesures heterogenis que impedeixen comparar derivats; molts estudis oberts, curts, petits o finançats per la indústria; notificació escassa del fototip, de manera que les pells fosques estan mal representades; i notificació inconsistent del pH, el vehicle, la concentració i l'estabilització. Vint assaigs aleatoritzats en què no es pot saber a quin pH ni a quina concentració es va treballar són el problema del consumidor davant del lineal, traslladat a la literatura. El nostre sèrum de vitamina C publica l'INCI, que és un pas; la concentració i el pH no els publica ningú.

El que es pren: què diu l'evidència del comprimit

Aquí la resposta és més curta i menys venedora. En aquesta mateixa revisió del 2026 no hi ha ni un sol assaig de vitamina C sola per a la pell. Hi ha estudis de vitamina C combinada: 80 mg al dia durant 16 setmanes associats a millora de la densitat dèrmica, la textura i l'aspecte de les arrugues, però administrats juntament amb pèptids de col·lagen; i de 40 a 80 mg al dia dins de complexos antioxidants. Amb aquest disseny l'efecte no es pot atribuir a la vitamina C, i els autors no ho fan. De l'altre component, els pèptids de col·lagen, en parlem a l'article sobre el col·lagen.

Hi ha a més un argument aritmètic que no necessita assaigs: si la mitjana espanyola és de 84,4 mg i la referència de 95 a 110, el marge per cobrir és mig pebrot; i si el plasma se satura cap als 50 µmol/l, la càpsula de 1.000 mg no pot fer per la pell el que no faci la de 100, perquè el teixit no veu més concentració.

No serveixen, doncs? Sí que serveixen: per al que diu la declaració autoritzada, i de debò quan la ingesta és baixa —aquest 29 % que no arriba al 80 % de la recomanació espanyola, els fumadors (els Instituts Nacionals de Salut nord-americans els assignen 35 mg al dia de més; EFSA no fixa un valor separat i només constata que les seves pèrdues són més grans), les dietes molt pobres en fruita i verdura i les convalescències. Les formes més raonables per a això són les de dosi continguda i origen alimentari: la vitamina C natural d'acerola mastegable de Drasanvi, de 200 mg, o l'Holovit Acerola d'Equisalud. El format de 500 mg amb gavarrera de Nature's Plus i la vitamina C liposomal de Be Levels tenen sentit en altres contextos.

Quatre mites, tres d'ells contra la nostra pròpia venda

«Prendre vitamina C millora la pell»

És el mite central i el que ens costa diners. Venem trenta referències de vitamina C per prendre i cap no té al darrere un assaig de vitamina C sola que demostri millora cutània, perquè aquest assaig no hi és a la revisió del 2026. El que està demostrat és el contrari del que es ven: que la manca de vitamina C arruïna el col·lagen. Corregir una manca i millorar una cosa que funciona no són la mateixa operació.

«Més mil·ligrams, millor»

Els números ho descarten sols: entre 30 i 180 mg al dia s'absorbeix el 70-90 %; per damunt d'1 g, menys del 50 %, i l'absorbit sense metabolitzar s'orina. Un comprimit de 1.000 mg no entrega 1.000 mg. L'Institut Federal alemany d'Avaluació de Riscos proposa un màxim de 250 mg per dosi diària en complements, la meitat del format més venut, i a dosis altes apareixen molèsties digestives per la fracció no absorbida. A tota la secció de suplements, el format de dosi alta és el que es ven millor i el que menys justificació té per a aquest objectiu.

«Si el sèrum porta vitamina C, funciona»

Ho desmunta la mateixa normativa cosmètica. L'annex del Reglament (UE) 655/2013, que fixa els criteris comuns de les reivindicacions cosmètiques, diu al criteri de veracitat: «Les reivindicacions d'un ingredient determinat no han de donar a entendre que el producte acabat té aquestes mateixes propietats quan no les té.» Està escrit per a aquest cas.

I l'evidència ho avala: a l'estudi de Duke, tres dels derivats d'ascorbat més habituals no van pujar els nivells d'àcid L-ascòrbic a la pell. Un sèrum pot portar vitamina C, ser legal, estar ben formulat per a una altra cosa i no entregar actiu a la dermis. A la nostra secció de cura personal hi ha 396 referències i només dues porten vitamina C al nom: no és un assortiment del qual puguem presumir, i preferim dir-ho. La vitamina C amb E i seleni de Sotya es ven bastant més que els dos sèrums junts, i per a la pell l'evidència va en direcció contrària.

«El suc cobreix la vitamina C de la fruita»

Aquest no va contra la venda, va contra un costum. La vitamina C es degrada amb l'oxigen, la llum i el temps: un suc acabat d'esprémer conserva bastant i un envasat que ha passat pasteurització i mesos de magatzem, no necessàriament. El contrast més brutal de la taula és a la magrana: 10,2 mg per 100 g en el fruit cru i 0,1 mg per 100 ml en el suc embotellat. No és un argument contra els sucs, que tenen altres virtuts: és un argument per no comptar-los com la ració del dia. Menja't el kiwi en lloc de beure-te'l.

La llista de la compra

Fruita i verdura, que és on són els mil·ligrams. El pebrot vermell Califòrnia i el bròquil són els campions del lineal de verdures; el kiwi gold i la taronja de suc, els de fruita; i els fruits del bosc aporten menys del que la seva reputació suggereix, tot i que la maduixa arribi a 58,8 mg. Les ecocistelles resolen la base sense pensar-hi cada setmana.

Congelat i refrigerat per als dies sense fresc. La verdura escaldada i congelada conserva una part apreciable, i a refrigerats hi ha plats de verdura ja preparats. Mira també les ofertes: a la tardor els cítrics i les crucíferes són al seu millor moment.

Complements, si la dieta no hi arriba. A vitamines i minerals hi ha les formes de dosi continguda; a sistema immunitari, els formats amb propòlis, equinàcia i zinc; a antioxidants, les combinacions amb vitamina E i seleni; i a superaliments, les fonts alimentàries concentrades tipus acerola. A cura personal hi ha els dos sèrums amb vitamina C i la resta de la rutina que importa més que ells: neteja suau, hidratació i protecció solar. I per a cabell i ungles, pèl, pell i ungles és el punt de partida.

Fan falta suplements de vitamina C?

Per a la majoria de qui compra en una botiga d'alimentació ecològica, no: la mitjana espanyola és de 84,4 mg al dia, la referència europea de 95-110, i la diferència es cobreix amb mitja peça de fruita. Un supermercat que vengui fruita i verdura i a més complements de vitamina C ha de poder dir quin dels dos resol el problema, i és el primer.

Fan falta en casos acotats: ingesta de fruita i verdura molt baixa, fumadors, dietes restrictives, convalescències i quan ho indica un professional sanitari. I el format sensat aquí és dosi moderada cada dia, no 1.000 mg tres vegades per setmana, perquè la vitamina C no s'emmagatzema.

Per a la pell en particular, l'ordre de prioritats és incòmode per a qui ven pots: protecció solar, no fumar, son, proteïna, fruita i verdura, i només després un sèrum ben formulat. Preferim vendre menys pots i que el que compres serveixi per al que diu l'envàs, com ja vam fer amb el zinc de les defenses i amb els antioxidants.

On comprar vitamina C a Barcelona i Sant Cugat

Tenim tres botigues. La primera, al carrer de Provença 242, 08008 Barcelona, en plena Eixample. La segona, al carrer de Còrsega 78, 08029 Barcelona, també a l'Eixample, a prop de Sants. La tercera, al carrer d'Antoni Bell 2, 08174 Sant Cugat del Vallès, al barri de Volpelleres. El telèfon és el 683 118 961 i el correu, linverd@linverd.com. A Espanya l'autoritat competent dels cosmètics és l'AEMPS, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, que gestiona el sistema de cosmetovigilància.

El que oferim al taulell i Amazon no pot copiar són tres coses. Porta el pot i fem la divisió entre 80 davant teu, i decideixes si necessites aquest format o un de més petit. Llegim junts l'INCI del sèrum i busquem si l'actiu és àcid L-ascòrbic o un derivat i en quina posició apareix: si és darrere del grup de l'1 %, ho sabràs, i és l'única pista que la llei et deixa tenir. I tria el pebrot i el kiwi amb la mà, perquè la frescor canvia el contingut més que la marca del pot.

El consell que no venem perquè és gratis: no bullis la col ni el bròquil més del necessari, aprofita l'aigua de cocció, i escriu la data d'obertura a la caixa del sèrum. I si la teva pregunta és d'higiene i cosmètica en general, a botiga també et diem quan un producte no et fa falta.

Preguntes freqüents

Quanta vitamina C cal prendre al dia per a la pell?

No existeix una dosi específica per a la pell. La referència europea general és de 110 mg al dia en homes i 95 en dones (EFSA, 2013), i la declaració autoritzada que esmenta la pell només exigeix ser font de vitamina C: 12 mg per 100 g. Cobrir la referència amb fruita i verdura és l'objectiu; superar-la no té benefici cutani demostrat.

És millor la vitamina C en càpsula o en sèrum per a les arrugues?

Per a la pell l'evidència clínica és en el tòpic: la revisió sistemàtica del 2026 va reunir 44 estudis, 20 aleatoritzats, gairebé tots d'aplicació cutània, i per via oral no hi ha assaigs de vitamina C sola. Dit això, cap de les dues vies té autoritzada a la Unió Europea una declaració sobre arrugues.

Quina concentració ha de tenir un sèrum de vitamina C?

Els assaigs recents fan servir del 10 al 15 % d'àcid L-ascòrbic a pH inferior a 3,5, i l'estudi clàssic d'absorció percutània va situar l'òptim màxim en el 20 %. El problema és que el Reglament de cosmètics no obliga a declarar la concentració ni el pH, així que gairebé mai no ho podràs comprovar.

Puc prendre 1.000 mg de vitamina C al dia?

No hi ha nivell màxim tolerable europeu, i 1.000 mg al dia addicionals a la dieta no es van associar a efectes gastrointestinals adversos a la revisió del 2004. Però per damunt d'1 g l'absorció cau per sota del 50 % i l'excés s'orina: la major part no arriba enlloc.

Per què el meu sèrum de vitamina C s'ha posat marró?

Perquè l'àcid L-ascòrbic s'oxida amb l'aire, la llum i la calor, i els seus productes d'oxidació són ambre o marrons. Un sèrum enfosquit ha perdut part de l'actiu. Guarda'l tancat, en fosc i fresc, tria envasos opacs i anota la data d'obertura.

El suc de taronja cobreix la vitamina C del dia?

Un suc acabat d'esprémer aporta bastant, perquè la taronja crua té 53,2 mg per 100 g. Un envasat i emmagatzemat pot haver perdut molt: el suc de magrana embotellat baixa a 0,1 mg per 100 ml davant dels 10,2 del fruit cru.

Té sentit la vitamina C si ja prenc col·lagen o biotina?

La vitamina C és l'únic dels tres amb una declaració europea autoritzada que esmenta la pell, i és el cofactor que necessita la síntesi de col·lagen. El col·lagen com a ingredient té dues declaracions denegades, i la biotina té un problema de dosi que expliquem a l'article sobre la caiguda del cabell a la tardor.

El resum cap en dues frases: cobreix els 95 o 110 mg al dia amb fruita i verdura crues o poc cuinades, i si vols provar la via tòpica busca àcid L-ascòrbic entre els primers ingredients de l'INCI i assumeix que la resta de les dades no te les donaran. El pot de 1.000 mg no és el camí.

Pots veure-ho tot a la botiga en línia o passar per Provença 242 i Còrsega 78 a Barcelona, o per Antoni Bell 2 a Sant Cugat del Vallès, i preguntar amb el producte a la mà. Al blog de salut hi ha els articles relacionats: el de la caiguda del cabell a la tardor i el de quanta xocolata negra al dia, que tracta l'altre gran antioxidant del lineal.

Aquesta informació és divulgativa i no substitueix el consell d'un professional sanitari. Si prens medicació, estàs embarassada o en lactància, tens antecedents de càlculs renals, hiperoxalúria o hemocromatosi, o notes un canvi cridaner a la pell, consulta amb el teu metge o farmacèutic abans de començar qualsevol complement alimentari.