Enzims digestius: per a què serveixen i quan no fan res

El pot diu «afavoreix la digestió» i porta dotze enzims amb noms acabats en -asa. La intuïció és impecable: si costa digerir, afegir enzims hauria d'ajudar. El problema és que la digestió gairebé mai falla per manca d'enzims, i bona part d'aquest mercat se sosté sobre aquesta intuïció més que sobre els assaigs clínics.

Això és el que hi ha, en dues frases. A tota la Unió Europea existeix exactament una declaració de salut autoritzada per a un enzim digestiu, la de la lactasa, amb una dosi mínima concreta i escrita al reglament. I els enzims que de debò corregeixen una mala absorció de greixos no es venen com a complement: són un medicament amb recepta. Entre aquests dos extrems hi ha gairebé tot el que es compra en un herbolari. Ho ordenarem amb xifres, fins i tot quan l'ordre ens tregui una venda.

En resum

• Només la lactasa té declaració de salut autoritzada a la UE, i exigeix un mínim de 4.500 unitats FCC per presa, amb cada menjada que porti lactosa (Reglament 432/2012).
• Ni la bromelina, ni la papaïna, ni «els enzims digestius» com a conjunt tenen declaració autoritzada. No és una formalitat legal: significa que l'efecte no s'ha demostrat davant l'EFSA.
• La pancreatina sí que funciona —puja el coeficient d'absorció de greix del 67,4 % al 83,2 % davant placebo— però és un medicament de prescripció, no un pot d'enzims digestius.
• Cap enzim del mercat permet a un celíac menjar gluten. Els cinc provats a PLOS ONE (2015) van deixar intactes els nou epítops immunogènics de la gliadina.
• La majoria de les persones que digereixen malament la lactosa en toleren fins a 12 g de cop (EFSA, 2010). Abans de comprar lactasa, moltes vegades n'hi ha prou de canviar de lacti.
• Les unitats manen sobre els mil·ligrams: FCC per a la lactasa, unitats Ph. Eur. per a la lipasa, GalU per a l'alfa-galactosidasa. «500 mg de complex enzimàtic» no diu absolutament res.
• I la incòmoda: una revisió sistemàtica de 36 assaigs no va trobar evidència suficient que els suplements de lactasa redueixin els símptomes, tot i que la declaració europea estigui autoritzada per a la digestió.

Què fa realment un enzim digestiu

Un enzim no «millora la digestió». Talla un enllaç químic concret i res més. La lactasa (una beta-galactosidasa) parteix la lactosa en glucosa i galactosa. Les proteases tallen proteïnes en pèptids i aminoàcids. Les lipases separen els triglicèrids en àcids grassos i glicerol. Les amilases trenquen el midó. L'alfa-galactosidasa ataca la rafinosa, l'estaquiosa i la verbascosa, que són els oligosacàrids dels llegums i de les cols.

D'aquí surt la regla que explica tota la resta: un enzim no afegeix capacitat digestiva, substitueix la que falta. Si no en falta cap, no hi ha res a substituir. I només hi ha dues maneres que en falti de debò. La primera és un dèficit d'un enzim concret de la vora en raspall de l'intestí; el cas típic és la lactasa, la producció de la qual baixa després de la infància en la majoria de la humanitat adulta. La segona és una fallada global del pàncrees exocrí —pancreatitis crònica, fibrosi quística, cirurgia o tumor de pàncrees—, que no afecta un enzim sinó tots alhora.

Convé separar dues coses que es confonen sense parar: digerir malament la lactosa no és el mateix que ser intolerant. Es pot tenir poca lactasa i no notar res, perquè la intolerància són els símptomes i no l'analítica. A Espanya les xifres oficials ni tan sols coincideixen entre elles: la SEPD i la SEMG van parlar el 2015 d'entre el 30 % i el 50 % de la població, i la divulgació de la mateixa SEPD fa servir un rang del 20 % al 40 %. Ho diem perquè la forquilla importa: és la diferència entre «gairebé la meitat del país» i «un de cada cinc».

Quan té sentit un enzim i quan no

1. Lactosa: l'únic escenari amb declaració autoritzada

És l'únic cas en què es pot afirmar un efecte sense sortir del Reglament 1924/2006. No hi ha versió oficial del reglament en català, de manera que citem la castellana literal i la traduïm al costat. Diu: «La lactasa es una enzima que mejora la digestión de la lactosa en las personas con problemas para digerir la lactosa.» En català: «La lactasa és un enzim que millora la digestió de la lactosa en les persones amb problemes per digerir la lactosa.» I la condició d'ús també és literal: només val per a complements alimentaris amb una dosi mínima de 4.500 unitats del FCC (el Food Chemicals Codex), amb instruccions de prendre-la amb cada menjada que contingui lactosa, i advertint que la tolerància a la lactosa és de grau variable. Els dictàmens que la sostenen són l'EFSA Journal 2009;7(9):1236 i el 2011;9(6):2203.

Ara el matís que gairebé ningú explica: la declaració és sobre la digestió de la lactosa, no sobre els símptomes. I quan es miren els símptomes, la revisió sistemàtica de Shaukat i col·laboradors (Annals of Internal Medicine, 2010), amb 36 assaigs aleatoritzats —28 sobre fórmules amb lactosa reduïda i suplements de lactasa— va concloure que hi ha evidència insuficient que aquests suplements redueixin els símptomes. Dues fonts oficials, dues respostes diferents, perquè mesuren coses diferents. L'honest és dir-ho així.

Al catàleg això es tradueix en poques referències i molt concretes: la lactasa en comprimits de Zeutics i la Flor Intollerance Lacto de Santiveri, dins d'enzims digestius i probiòtics. Però abans de la càpsula hi ha el menjar, i allà també hi ha una declaració autoritzada: la dels cultius vius del iogurt, que diu que «los cultivos vivos del yogur o de la leche fermentada mejoran la digestión de la lactosa del producto en las personas con problemas para digerir la lactosa» —«els cultius vius del iogurt o de la llet fermentada milloren la digestió de la lactosa del producte en les persones amb problemes per digerir la lactosa»—, amb la condició d'almenys 10⁸ unitats formadores de colònies per gram de Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus i Streptococcus thermophilus. Això és un iogurt, un quefir de cabra o un formatge curat, on la lactosa és gairebé inexistent. Si el que vols és entendre la diferència entre una soca i un recompte, ho desenvolupem al post sobre quin probiòtic prendre.

2. Insuficiència pancreàtica exocrina: això és un medicament, no un complement

Aquí l'evidència és sòlida i no és a l'herbolari. El metaanàlisi de de la Iglesia-García i col·laboradors (Gut, 2017) va reunir 17 assaigs aleatoritzats amb 511 pacients de pancreatitis crònica, dels quals 14 assaigs i 477 pacients van entrar a l'anàlisi quantitatiu. La teràpia de substitució enzimàtica va pujar el coeficient d'absorció de greix al 83,2 % davant el 67,4 % del placebo (diferència mitjana ponderada 1,67; IC 95 % 0,81-2,53; p = 0,0001) i al 83,7 % davant el 63,1 % de partida (DMP 2,28; 1,50-3,06; p < 0,00001).

El que es fa servir per a això és pancreatina, i a Espanya és un medicament subjecte a prescripció mèdica autoritzat per l'AEMPS. La seva fitxa tècnica indica «tractament de la insuficiència pancreàtica exocrina» i les dosis van de 25.000 a 80.000 unitats Ph. Eur. de lipasa per menjada, o de 500 a 1.000 unitats de lipasa per quilo i menjada en fibrosi quística. Compara-ho amb qualsevol multienzimàtic de venda lliure: no juguen a la mateixa lliga ni ho pretenen. Si tens femta grassa que flota, pèrdua de pes sense explicació i una malaltia pancreàtica coneguda, el que necessites és un digestòleg, no un pot. Per al dia a dia sí que tenim coses raonables a aparell digestiu, inclòs el concentrat de sèrum lacti fermentat Molkosan, que és un aliment fermentat i no promet corregir res.

3. Gasos per llegums i cols: l'alfa-galactosidasa

Aquest sí que és un problema d'enzim que ens falta a tots: els humans no produïm alfa-galactosidasa, així que la rafinosa i l'estaquiosa dels cigrons, les mongetes i el bròquil arriben intactes al còlon, on els bacteris les fermenten i produeixen gas. Afegir l'enzim amb el menjar té bona lògica mecànica.

L'evidència és escassa i cal dir-ho amb aquestes paraules. L'assaig millor fet és el de Di Nardo i col·laboradors (BMC Gastroenterology, 2013): 52 nens de 4 a 17 anys, 27 amb alfa-galactosidasa i 25 amb placebo, tres preses al dia durant dues setmanes. L'enzim va reduir el malestar global davant el placebo (p = 0,02). És un assaig petit, en població pediàtrica, i és el millor que hi ha publicat. No existeix declaració de salut autoritzada per a aquest enzim.

I l'alternativa costa zero euros: remull llarg de dotze hores, llençar l'aigua del remull, cocció llarga i pujar la ració poc a poc en lloc de passar de zero a un plat de mongetes. Funciona perquè els oligosacàrids són solubles i se'n van amb l'aigua. Està explicat amb xifres al post sobre quanta fibra al dia. Al catàleg, la referència d'aquesta família són els Enzims Vegetals de Sura Vitasan, i la fermentació fa part de la feina per endavant als fermentats i precuinats.

4. Inflor sense diagnòstic: l'escenari més venut i el pitjor sostingut

És on es col·loca el 80 % dels multienzimàtics i on no hi ha ni declaració autoritzada ni un assaig gran que ho sostingui. Ho diem venent-los, perquè és el que diuen les dades: el pot d'enzims digestius de Naturitas Essentials és un producte legítim i ben formulat, però si la teva inflor ve de menjar en nou minuts, d'haver pujat la fibra de cop o dels poliols dels productes «sense sucre», la càpsula no arreglarà cap de les tres coses.

La llista del que convé revisar abans és curta i avorrida: velocitat del menjar, pujades brusques de fibra, sorbitol i maltitol dels xiclets i els productes sense sucre, begudes amb gas, lactosa i fructosa. Aquesta revisió està desenvolupada al post de reinici digestiu després de l'estiu. Si el que falta és volum i regularitat, el camí passa per la fibra i per plantes i extractes amb tradició d'ús, no per afegir proteases.

I la frase que de debò importa: si fa mesos que estàs inflat i a més hi ha pèrdua de pes, sang, anèmia o despertars nocturns per dolor, el que necessites no és un enzim, és un diagnòstic. Cap càpsula no substitueix això.

5. Gluten: el que no fa cap enzim del mercat

Aquest és el mite més perillós de la categoria, així que va amb la citació sencera. Janssen i col·laboradors (PLOS ONE, 2015) van provar cinc suplements comercials d'enzims digestius i van comprovar que deixen en gran mesura intactes els nou epítops immunogènics dels fragments 26-mer i 33-mer de la gliadina. La conclusió de l'article és literal: els suplements d'enzims digestius disponibles són ineficaços per degradar els epítops immunogènics del gluten.

L'enzim experimental AN-PEP, una prolil endopeptidasa d'Aspergillus niger, sí que va degradar els nou epítops en el rang de pH de l'estómac al laboratori. Però quan es va portar a pacients —World Journal of Gastroenterology, 2024: 40 celíacs amb dieta sense gluten de llarga durada, 650 mg per menjada durant quatre setmanes— no va reduir de manera significativa els pèptids immunogènics de gluten a la femta davant el placebo, tot i que sí que va millorar la intensitat dels símptomes (p < 0,03). És prometedor i ambigu, no una llicència per menjar pa.

Conclusió sense marrades: cap enzim no substitueix la dieta sense gluten en la celiaquia. El llindar legal per etiquetar un aliment com a «sense gluten» són 20 mg/kg, fixat pel Reglament d'Execució (UE) 828/2014, i aquest continua sent l'únic criteri que protegeix un celíac. Nosaltres venem una referència d'aquesta família, la Flor Intollerance Glut de Santiveri, i el que acabes de llegir també se li aplica. Al rebost hi ha productes certificats sense gluten, i aquesta és la via bona.

6. Com llegir l'etiqueta en trenta segons

Busca unitats d'activitat, no mil·ligrams. Un enzim es mesura per allò que fa, no per allò que pesa: FCC per a la lactasa —i el número que importa és 4.500 per presa, el de la declaració—, unitats Ph. Eur. per a la lipasa, GalU per a l'alfa-galactosidasa, HUT o SAPU per a les proteases. Si l'etiqueta només posa «complex enzimàtic 500 mg», no hi ha manera de saber la dosi ni de comparar-la amb res, i aquest és exactament l'objectiu d'escriure-ho així.

Segon: comprova quan diu que es pren. Un enzim ha de coincidir a l'estómac amb el seu substrat, així que es pren amb el menjar, no mitja hora després. Tercer: mira el nom real de l'actiu, perquè el màrqueting s'apuntala en els noms bonics. El Papaya Enzime de Solaray és papaïna, i la papaïna no té declaració de salut autoritzada a la Unió Europea; el mateix val per a la bromelina de la pinya. Estan bé com allò que són —extractes vegetals amb molta tradició d'ús— i mal com a promesa digestiva.

Les referències de la casa per comparar són els Enzims Digestius de Sura Vitasan, l'Enzimdigest de N Pro i els enzims digestius de NaturBite, tots a enzims digestius i probiòtics.

Els enzims, un per un

Què fer segons el que et passi

La llista de la compra

Ordenada pel que de debò canvia alguna cosa, del menjar al suplement. Primer el fermentat, que és on l'enzim ve de sèrie: iogurts, formatges curats, la resta de refrigerats i els fermentats i precuinats, xucrut i kimchi inclosos. Després, el que cal aprendre a cuinar bé: llegums a granel per pesar la ració exacta, la resta del rebost, verdures de temporada i fruita, que és on hi ha la papaia i la pinya de debò. Si vols el conjunt resolt sense pensar-hi, hi ha les ecocistelles.

I després, només si cal, el pot: lactasa si continuaràs prenent llet, la resta d'enzims digestius, el d'aparell digestiu, plantes i extractes per a les infusions de després de dinar, vitamines i minerals si hi ha un dèficit documentat i superaliments si el que busques és densitat nutricional. El que estigui rebaixat, a ofertes.

Calen enzims digestius?

Per a la majoria de la gent, no. Un pàncrees sa segrega enzims de sobres per a una dieta normal, i afegir-ne més no accelera res. Això ens costa vendes i ho escrivim igual, per la mateixa raó per la qual escrivim que la majoria de qui compra un pot de proteïna ja cobreix la seva referència: un client que compra el que no necessita no torna.

Les excepcions són dues i estan ben delimitades. Si digereixes malament la lactosa i vols continuar prenent llet sense més, la lactasa amb 4.500 unitats FCC és l'única eina amb suport regulatori. I si tens una insuficiència pancreàtica diagnosticada, el que necessites és una recepta. En tot la resta, els diners rendeixen més en lactis fermentats i en llegums ben cuinats que al passadís dels suplements.

On comprar enzims digestius a Barcelona i Sant Cugat

Tenim la secció d'enzims digestius i probiòtics a la botiga en línia i a les tres botigues físiques:

• Provença 242, 08008 Barcelona — a l'Eixample, entre Enric Granados i Balmes.
• Còrsega 78, 08029 Barcelona — a l'Eixample, a prop de l'estació de Sants.
• Antoni Bell 2, 08174 Sant Cugat del Vallès — a Volpelleres, al costat de l'estació.

Pots trucar al 683 118 961 o escriure a linverd@linverd.com abans de venir. I aquí va el que una botiga pot fer i una fitxa d'Amazon no: girar el pot i comptar amb tu les unitats FCC de l'etiqueta. Si no les declara, t'ho diem i no te l'emportes. I si en preguntar resulta que el que et senta malament és la llet fresca però el formatge curat et va bé, et tallem el formatge al taulell i t'estalviem el pot sencer. Això és una conversa de dos minuts amb algú davant, i no hi ha manera d'empaquetar-la en un botó de compra.

Preguntes freqüents

Per a què serveixen realment els enzims digestius?

Cada enzim trenca un enllaç concret: la lactasa, la lactosa; les lipases, els greixos; l'alfa-galactosidasa, els oligosacàrids dels llegums. No afegeixen capacitat digestiva, substitueixen la que falta. Si no falta cap enzim, no hi ha res a substituir i el suplement no canvia res.

Quantes unitats de lactasa necessito?

La declaració autoritzada a la Unió Europea exigeix un mínim de 4.500 unitats FCC per presa, amb cada menjada que contingui lactosa. Per sota d'aquesta xifra el producte no pot fer servir la declaració. Si l'etiqueta no dona unitats FCC sinó només mil·ligrams, no hi ha manera de saber la dosi.

Els enzims digestius serveixen per a la inflor abdominal?

No hi ha declaració autoritzada ni assaigs grans que ho sostinguin. La inflor difusa ve gairebé sempre de la velocitat del menjar, d'un salt brusc de fibra, dels poliols dels productes sense sucre o de begudes amb gas. Convé revisar això abans de comprar un multienzimàtic.

Pot un celíac prendre enzims i menjar gluten?

No. Un estudi publicat a PLOS ONE el 2015 va provar cinc suplements comercials i va comprovar que deixen intactes els nou epítops immunogènics de la gliadina. Cap enzim del mercat no substitueix la dieta sense gluten estricta, amb el llindar legal de 20 mg/kg com a únic criteri fiable.

La papaïna o la bromelina ajuden a digerir?

No tenen declaració de salut autoritzada a la Unió Europea per a la digestió. Trenquen proteïnes in vitro, però l'efecte digestiu no s'ha demostrat davant l'EFSA. Són extractes vegetals amb molta tradició d'ús, i això és diferent d'una promesa d'eficàcia.

Els enzims es prenen abans o després de menjar?

Amb el menjar. Un enzim ha de coincidir a l'estómac amb l'aliment que trencarà, així que prendre'l mitja hora després no serveix de gaire. La condició d'ús de la declaració de la lactasa diu exactament això: amb cada menjada que contingui lactosa.

On comprar enzims digestius a Barcelona o Sant Cugat?

A les nostres botigues de Provença 242 i Còrsega 78 a Barcelona i Antoni Bell 2 a Sant Cugat del Vallès, a més de la botiga en línia. Pots trucar abans al 683 118 961 per comprovar l'assortiment i les unitats que declara cada marca.

Per continuar llegint

Si has arribat fins aquí buscant ordenar la digestió, l'ordre que proposem és aquest: primer recuperar la rutina digestiva, després arribar als 25 g de fibra, després els aliments fermentats que porten bacteris vius i només al final, si cal, triar bé quin probiòtic prendre. Els enzims són l'última casella, no la primera. I si el que busques és dormir millor o abaixar el soroll de fons, hi ha el post de magnesi.

Pots veure tot el que hem publicat al blog de salut o demanar-nos el que necessitis a la botiga en línia i a Provença 242, Còrsega 78 i Antoni Bell 2.

Aquesta informació és divulgativa i no substitueix el consell d'un professional sanitari. Els complements alimentaris no són medicaments i no s'han d'utilitzar com a substitut d'una dieta variada i equilibrada ni d'un estil de vida saludable. Si tens símptomes digestius persistents, pèrdua de pes, sang a la femta o una malaltia pancreàtica, hepàtica o celíaca diagnosticada, consulta amb el teu metge o farmacèutic abans de prendre qualsevol suplement. No superis la dosi diària recomanada.