El Tinder dels bacteris (tria bé les teves companyes de pis)

Vivim a l’era dels probiòtics: càpsules, sobres, iogurts, kombutxes i fins i tot gominoles que prometen cuidar la teva microbiota. Però no tots els probiòtics són iguals. Alguns són útils, d’altres són màrqueting i alguns gairebé aire car.

Així és com triar un probiòtic de veritat, basant-nos en ciència i sentit comú.

1. La dosi importa

La quantitat eficaç es mesura en CFU (Unitats Formadores de Colònies), és a dir, bacteris viables per dosi. Com a referència, menys de 10^9 CFU per presa sol ser insuficient. Busca aquest llindar a l’etiqueta.

2. Conservació: nevera o no?

No tots els probiòtics són igual d’estables. Alguns aguanten a temperatura ambient; d’altres requereixen fred. Si l’envàs indica conservar en fred, compleix-ho o perdràs viabilitat.

3. Ingredients sospitosos

Prefereix fórmules netes. Desconfia d’excipients innecessaris com: Maltodextrina, Diòxid de silici, Diòxid de titani, Oli de gira-sol refinat, Carragenans, Lactosa (si ets intolerant), Gluten, Caseïna.

4. La matrícula: gènere, espècie i soca

No n’hi ha prou amb “Lactobacillus”. Un bon probiòtic identifica gènere, espècie i soca (per exemple, Bifidobacterium lactis HN019). La soca determina quina evidència el recolza (digestiu, immunitat, estat d’ànim, etc.).

5. Si fas dieta baixa en fibra fermentable

En protocols tipus FODMAP o en SIBO, evita prebiòtics afegits com FOS, GOS o inulina. Poden empitjorar gasos i dolor.

Resum

• Almenys 10^9 CFU per dosi.
• Conservació adequada (nevera si cal).
• Ingredients nets.
• Gènere, espècie i soca clars.
• Sense FOS/GOS/inulina si segueixes dieta baixa en fibra fermentable.

Conclusió

Triar un probiòtic és com triar company de pis: fiable, ben conservat, sense males companyies i ben identificat. Revisa aquests punts i el teu intestí t’ho agrairà.