No és només estrès, és una pèrdua de flexibilitat biològica
Per què em sento cansada, fins i tot quan dormo vuit hores?
Potser el problema no és la manca de descans.
Potser és que el teu organisme mai no arriba a sortir del mode supervivència.
Pensem que l'estrès és simplement sentir-se nerviós.
Però la ciència ens diu que és molt més que això.
L'estrès és una resposta biològica que ens ha permès sobreviure durant milions d'anys. Sense ella no hauríem pogut escapar d'un depredador, buscar aliment o reaccionar davant d'un perill.
El problema no és activar aquesta resposta.
El problema és mantenir-la activada de manera crònica.
En aquest article respondrem preguntes que probablement mai t'havies plantejat sobre el teu sistema nerviós i entendràs per què pot estar darrere de molts símptomes que sovint normalitzem.
L'estrès és sempre dolent?
No.
De fet, si mai sentissis estrès, tindries un problema.
L'estrès ens ajuda a reaccionar, aprendre i adaptar-nos.
Quan és puntual, fins i tot millora el rendiment físic i mental. És el que coneixem com a eustrès.
Quan els nostres avantpassats fugien d'un depredador, l'organisme activava un programa extraordinàriament eficaç:
- Augmentava la freqüència cardíaca.
- Mobilitzava glucosa.
- Augmentava la pressió arterial.
- Desviava energia cap als músculs i el cervell.
Tot això permetia sobreviure.
El problema mai no va ser activar aquest programa.
El problema apareix quan l'alarma roman encesa durant setmanes, mesos o fins i tot anys.
El nostre organisme no està dissenyat per viure permanentment en mode alerta. I aquest estrès que degenera i decanta la balança cap a la malaltia s'anomena distrès.
Què passa dins del meu cos quan m'estresso?
Imagina que el teu cervell detecta una amenaça.
No importa si és un lleó.
Un correu electrònic de la feina.
Una discussió.
O simplement pensar contínuament que «no arribo a tot».
El cervell interpreta que existeix un perill.
I llavors posa en marxa un protocol d'emergència.
Molta divulgació sobre l'estrès es limita a parlar del cortisol.
Però la història és molt més complexa.
Avui sabem que un estrès mantingut modifica simultàniament diversos sistemes:
- El sistema nerviós autònom.
- El sistema immunitari.
- El metabolisme energètic.
- La microbiota intestinal.
- La funció vascular.
- Els processos d'envelliment biològic.
A més, quan això passa, hi ha funcions que deixen de ser prioritàries:
- La digestió.
- La reparació cel·lular.
- Part del sistema immunitari.
- La memòria.
- La fertilitat.
Té tot el sentit.
Si estiguessis fugint d'un depredador, el teu cos no invertiria energia a regenerar teixits, sinó a sobreviure.
Per això, un dels símptomes més habituals de conviure amb estrès de manera constant és que s'alenteixen tots aquells processos de reparació que no són imprescindibles per a la supervivència immediata.
Això es pot manifestar amb:
- Ungles i cabells fràgils.
- Desregulacions hormonals.
- Pell seca.
- Digestions incompletes o pesades.
- Problemes de fertilitat.
El meu cervell distingeix entre un perill real i un d'imaginari?
No sempre.
I aquí apareix una de les descobertes més sorprenents de la neurociència.
Passar-te hores imaginant una conversa difícil, pensar que alguna cosa sortirà malament o anticipar problemes que encara no existeixen pot activar respostes fisiològiques molt semblants a les que provocaria una amenaça real.
Per això moltes persones acaben el dia esgotades tot i que, aparentment, «no hagi passat res».
El seu organisme ha estat preparant-se per a perills que mai no han arribat.
Què significa tenir un sistema nerviós desregulat?
No significa viure permanentment nerviós.
Moltes vegades passa completament desapercebut.
Potser t'hi sentiràs identificat si...
- Respones immediatament els WhatsApps encara que no siguin urgents.
- Menges de pressa, fins i tot quan ningú no t'espera, sense gairebé mastegar ni parar atenció al que poses a la boca.
- No suportes el silenci.
- Sempre tens pressa.
- Estrenys la mandíbula sense adonar-te'n.
- Descansar et fa sentir culpable.
No són defectes de personalitat.
Són comportaments que poden reflectir que el teu organisme fa massa temps que funciona en mode alerta. Aquest estat rep el nom d'hipervigilància.
Per què l'estrès està relacionat amb les malalties metabòliques?
Per la manca de moviment.
El cos espera moviment quan percep una amenaça. Fa milers d'anys, l'estrès requeria una resposta activa dels músculs: fugir d'un depredador, córrer per caçar o enfilar-se als arbres.
Avui, en canvi, responem a l'estrès asseguts davant d'una pantalla. Augmenten el cortisol i la glucosa en sang, però no consumim aquesta energia activant la musculatura.
Un petit consell: quan notis que l'estrès augmenta, mou-te. Encara que només siguin deu esquats o deu salts.
Pot un sistema nerviós alterat accelerar l'envelliment?
És una de les preguntes més interessants que la ciència està investigant actualment.
Durant anys vam pensar que l'envelliment començava únicament dins de les cèl·lules.
Avui alguns investigadors plantegen una visió diferent.
I si una part de l'envelliment comencés abans?
I si l'equilibri entre el sistema nerviós simpàtic (supervivència) i el parasimpàtic (reparació) fos un dels grans reguladors de l'envelliment biològic?
Aquesta hipòtesi integra coneixements sobre inflamació, metabolisme, immunitat i reparació cel·lular, i podria ajudar a explicar per què l'estrès mantingut es relaciona amb moltes malalties associades a l'edat.
Cal ser rigorosos: és un model molt prometedor, però encara necessita més investigació abans de considerar-lo definitiu.
Què significa "entrenar" el sistema nerviós? O la neuromodulació?
No significa eliminar l'estrès.
Això seria impossible.
Entrenar el sistema nerviós consisteix a millorar la seva capacitat per canviar d'estat.
Activar-se quan cal.
I tornar a la calma quan el perill ja ha passat.
Alternar de manera natural entre el sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic.
A això podríem anomenar-ho flexibilitat fisiològica.
I probablement és un dels millors indicadors de salut que tenim.
Continua llegint perquè a continuació trobaràs estratègies pràctiques.
Què puc fer des d'avui? Generació d'espais de calma i neuromodulació
L'evidència científica dona suport especialment a les següents estratègies:
- Dormir amb horaris regulars: evita que la desregulació horària es converteixi en un estressor més. Dona tranquil·litat al teu cervell i als gens rellotge de totes les teves cèl·lules anant a dormir i llevant-te sempre a la mateixa hora.
- Exposar-te a la llum natural al matí i a la llum del capvespre: mantenir la coherència amb els ritmes circadians aporta calma al cos.
- Caminar entre 10.000 i 12.000 passos diaris i incorporar moviment durant el dia: no n'hi ha prou amb anar una hora al gimnàs. Cal moure's al llarg de tota la jornada. Aparca més lluny, puja escales, evita els ascensors o baixa una parada abans del transport públic.
- Mantenir relacions socials de qualitat.
- Respirar lentament uns minuts cada dia: no cal meditar una hora diària, però sí és recomanable fer petites pauses per realitzar tres respiracions profundes.
- Mirar l'horitzó: atura uns minuts la tasca que estiguis fent i deixa que la mirada enfoqui la llunyania. Aquesta sensació de profunditat no només calma el cervell, sinó que també pot afavorir la salut ocular.
- Seguir una alimentació rica en fruites, verdures, llegums, fibra, omega-3 i aliments rics en polifenols. En parlarem amb més detall al següent apartat.
Altres estratègies, com la respiració diafragmàtica, l'entrenament de la variabilitat de la freqüència cardíaca, el contacte amb la natura o determinats complements alimentaris, mostren resultats prometedors en alguns contextos i continuen sent objecte d'investigació.
Ara bé, tots aquests consells no s'han de convertir en un estressor més. Si es transformen en una altra obligació, acabaran sumant més càrrega d'estrès en lloc de reduir-la.
Què passa si el "hauria de" complir amb uns bons hàbits em genera més estrès que benestar?
No estàs sola.
És la paradoxa del benestar.
Moltes persones se senten culpables quan un dia no entrenen.
O quan mengen un tros de pastís en una celebració.
O quan no arriben als 10.000 passos.
O quan no troben temps per meditar.
Comencen a pensar que «ho estan fent malament».
Però cuidar la salut no consisteix a fer-ho tot perfecte.
Consisteix a construir hàbits que puguis mantenir sense que suposin una càrrega afegida.
Perquè un estil de vida saludable deixa de ser saludable quan genera una ansietat constant.
El nostre organisme no espera que visquem de manera perfecta.
És extraordinàriament adaptable.
El que realment necessita és alternar períodes d'activació amb períodes de recuperació.
No importa tant que un dia dormis pitjor.
O que una setmana entrenis menys.
O que gaudeixis d'un àpat especial.
El que realment importa és el patró que mantens durant mesos i anys.
La salut no es construeix amb decisions perfectes.
Es construeix amb decisions prou bones repetides en el temps.
Més que preguntar-te:
Estic fent tot el possible per cuidar la meva salut?
Potser és més útil preguntar-te:
La manera com m'estic cuidant em dona calma... o em genera encara més estrès?
Si la resposta és la segona, probablement no necessites afegir més hàbits.
Necessites simplificar.
De vegades, cuidar el sistema nerviós no significa fer més.
Significa fer menys.
- Anar a dormir mitja hora abans.
- Sortir a caminar sense mirar el mòbil.
- Menjar a poc a poc.
- Acceptar que un dia no passa res si no entrenes.
- Gaudir d'un àpat amb amics sense sentir-te culpable.
Perquè el benestar no hauria de convertir-se en una altra obligació.
Hauria de ser el lloc on tornes per recuperar energia.
L'objectiu no és tenir una rutina perfecta.
L'objectiu és construir una vida en què cuidar-te no sigui una font més d'estrès.
És suficient dormir vuit hores?
No necessàriament.
És tan important la qualitat del son com la seva durada.
Si pateixes apnea del son o despertares freqüents durant la nit, es produeix una hipòxia temporal (dèficit d'oxigen), que també augmenta els nivells de cortisol.
Per això és possible dormir vuit hores i, tot i així, llevar-te cansat i amb un organisme fisiològicament més estressat.
Hi ha algun tipus d'alimentació que pugui modular el sistema nerviós?
Sí.
Però probablement no de la manera que imagines.
No existeixen aliments que "eliminin l'estrès".
El que sí que existeix són patrons alimentaris que afavoreixen un entorn metabòlic i immunitari més saludable, reduint la neuroinflamació que pot provocar alteracions cerebrals i convertir-se en un estressor més.
Quin és el patró alimentari amb més evidència científica actualment?
Fins fa poc es parlava gairebé exclusivament de la dieta mediterrània.
No obstant això, un gran estudi prospectiu publicat l'any 2025 va comparar deu patrons alimentaris diferents en prop de 170.000 persones i va observar que el patró MIND era el que mostrava l'associació més consistent amb un menor risc de demència, ictus, depressió i ansietat, totes elles relacionades amb la neuroinflamació.
És important remarcar que es tracta d'un estudi observacional: mostra associacions, però no demostra una relació causal.
Tot i això, aporta una evidència molt sòlida que la qualitat global de l'alimentació pot tenir un paper rellevant en la salut cerebral.
Què té d'especial la dieta MIND?
No és una dieta miraculosa.
És una combinació dels principis més ben recolzats de la dieta mediterrània i la dieta DASH, amb un èmfasi especial en aliments especialment relacionats amb la salut cerebral:
- Verdures de fulla verda (6 racions per setmana).
- Altres verdures.
- Fruits vermells, especialment nabius i maduixes.
- Fruits secs.
- Llegums (3 vegades per setmana).
- Cereals integrals.
- Oli d'oliva verge extra.
- Peix.
- Carns d'au.
I limita el consum habitual de:
- Ultraprocessats.
- Dolços.
- Fregits.
- Carns processades amb un elevat contingut de sucres, sal i greixos.
No es tracta de buscar la perfecció, sinó d'afavorir un patró alimentari sostenible.
I els ultraprocessats?
El mateix estudi va observar que un consum més elevat d'aliments ultraprocessats s'associava amb un major risc de demència, malaltia de Parkinson, depressió i ansietat.
Els autors proposen que part d'aquesta relació podria explicar-se pels canvis en el metabolisme, la inflamació i l'envelliment biològic.
De nou, parlem d'associacions i no de proves definitives de causalitat.
Tanmateix, el missatge és coherent amb l'evidència científica acumulada durant els darrers anys.
I aleshores... el cervell depèn només del que mengem?
No.
I aquesta és, probablement, la idea més important de tot l'article.
L'alimentació no actua directament sobre el cervell com si fos un interruptor.
Primer modifica el terreny biològic.
- Millora el metabolisme.
- Redueix la inflamació de baix grau.
- Afavoreix un envelliment biològic més lent.
- Ajuda a mantenir una composició corporal més saludable.
I és aquest entorn el que facilita un millor funcionament cerebral, reduint la neuroinflamació i disminuint la càrrega d'estrès que suposa viure en un organisme inflamat.
Alguns estudis han estimat una reducció del risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer d'entre un 35 % i un 53 %, en funció del grau d'adherència a la dieta MIND. Tot i això, aquestes dades provenen principalment d'estudis observacionals, de manera que mostren una associació, però no demostren una relació de causalitat.
Més recentment, assaigs clínics com el MIND Trial han demostrat que seguir una dieta MIND durant diversos anys millora la qualitat global de l'alimentació i pot produir petites millores cognitives, però encara no ha demostrat de manera concloent que previngui la demència. La investigació continua.
El paper de la suplementació
Els complements alimentaris no substitueixen un estil de vida que generi espais quotidians de calma.
Tanmateix, poden representar un suport o una eina útil en moments d'una elevada càrrega d'estrès o quan mantenir els hàbits recomanats resulta tan difícil que acaba generant més estrès que benefici.
Els complements no eliminen l'estrès, però alguns poden donar suport a processos relacionats amb el son, la funció cerebral, la resposta inflamatòria o la capacitat d'adaptació davant l'estrès.
Nivell d'evidència
- ⭐⭐⭐⭐⭐ Evidència alta.
- ⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada.
- ⭐⭐⭐ Evidència prometedora.
- ⭐⭐ Evidència limitada.
1. Magnesi
⭐⭐⭐⭐⭐ Evidència alta
Què diu l'evidència?
El magnesi participa en més de 300 reaccions enzimàtiques, incloent-hi nombroses funcions del sistema nerviós i muscular.
Els estudis mostren que la seva suplementació pot ser beneficiosa principalment quan existeix un dèficit o una ingesta insuficient, millorant lleugerament la qualitat del son, la tensió muscular i alguns símptomes relacionats amb l'estrès.
No s'ha de considerar un relaxant universal.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb una baixa ingesta de verdures, fruits secs, llavors i llegums.
- Esportistes amb una elevada sudoració.
- Persones amb tensió muscular freqüent.
- Persones amb un son poc reparador associat a una ingesta insuficient.
Formes recomanades
- Bisglicinat.
- Citrat.
- Malat (quan predomina la fatiga).
Dosi habitual
200-400 mg al dia de magnesi elemental.
2. Ashwagandha (Withania somnifera)
⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada
Què diu l'evidència?
És una de les plantes adaptògenes més estudiades.
Diversos assaigs clínics mostren que pot ajudar a reduir la percepció subjectiva de l'estrès i millorar alguns paràmetres relacionats amb el benestar i el son.
En alguns estudis també s'ha observat una reducció moderada del cortisol, tot i que aquest no és el seu únic mecanisme d'acció.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb estrès mantingut.
- Persones amb sensació de sobrecàrrega física i mental.
- Persones amb dificultats lleus per desconnectar al final del dia.
Dosi habitual
300-600 mg al dia d'extracte estandarditzat.
Precaucions
No es recomana durant l'embaràs.
S'ha d'utilitzar amb precaució en persones amb hipertiroïdisme o malalties autoimmunitàries i sempre sota la supervisió d'un professional sanitari.
3. Omega-3 (EPA + DHA)
⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada
Què diu l'evidència?
Els omega-3 no actuen com un sedant.
La seva funció principal és contribuir al funcionament normal del cervell i participar en la regulació dels processos inflamatoris.
Alguns estudis suggereixen que una ingesta adequada pot afavorir l'estat d'ànim i millorar la capacitat d'adaptació davant l'estrès, especialment en persones amb un baix consum de peix blau.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones que consumeixen poc peix blau.
- Persones amb una elevada càrrega inflamatòria.
- Persones amb una alta demanda cognitiva.
- Esportistes.
Dosi habitual
Entre 1 i 2 g al dia d'EPA + DHA, prioritzant formulacions riques en EPA quan l'objectiu principal sigui donar suport a l'estat d'ànim.
Omega-3 + Schisandra (Pure Omega)
D'una banda, els omega-3 participen en el funcionament normal del cervell i ajuden a modular la resposta inflamatòria, un procés que es pot veure alterat quan l'estrès es manté en el temps.
D'altra banda, la schisandra (Schisandra chinensis) és una planta adaptògena utilitzada tradicionalment en la medicina oriental. Els estudis disponibles suggereixen que pot afavorir l'adaptació de l'organisme davant l'estrès físic i mental, ajudant a reduir la sensació de fatiga i millorant el rendiment cognitiu. Tot i que l'evidència és prometedora, encara és inferior a la disponible per a altres adaptògens com l'ashwagandha.
La fórmula incorpora també vitamina D, un nutrient essencial per al funcionament normal del sistema immunitari i del qual la població presenta sovint dèficit.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones sotmeses a estrès físic o mental sostingut.
- Persones amb fatiga o sensació d'esgotament.
- Persones amb un baix consum de peix blau.
- Persones que volen donar suport a la funció cerebral i a la resposta inflamatòria des d'un enfocament integral.
- Esportistes o persones amb una elevada càrrega de treball intel·lectual.
Per què pot ser interessant?
- Contribueix al funcionament normal del cervell gràcies al DHA.
- Els omega-3 ajuden a modular la resposta inflamatòria.
- La schisandra pot afavorir la capacitat d'adaptació davant l'estrès (efecte adaptogen).
- Pot ajudar a reduir la sensació de fatiga física i mental.
- Aporta vitamina D, important per al funcionament normal del sistema immunitari i muscular.
NX Resolve® (Nutriygenix Lab)
Quan parlem d'inflamació solem pensar únicament a "apagar-la".
Tanmateix, la ciència ha demostrat que resoldre una inflamació no és el mateix que inhibir-la.
El nostre organisme produeix de manera natural unes molècules anomenades Mediadors Especialitzats en la Resolució de la Inflamació (SPMs), derivades principalment dels àcids grassos omega-3 EPA i DHA.
La seva funció no consisteix a bloquejar la inflamació, sinó a ajudar l'organisme a completar correctament el procés inflamatori, eliminant les cèl·lules danyades, afavorint la reparació dels teixits i recuperant l'homeòstasi.
Quan aquesta resolució no es produeix de manera eficient, la inflamació es pot cronificar i contribuir a alteracions cardiovasculars, metabòliques, immunitàries i fins i tot del sistema nerviós.
Quina relació tenen amb l'estrès?
L'estrès crònic afavoreix la inflamació de baix grau i augmenta l'estrès oxidatiu.
Tot i que els SPMs no són un tractament contra l'estrès, poden contribuir a millorar l'entorn biològic en què treballa el sistema nerviós, afavorint la resolució fisiològica de la inflamació.
Es tracta d'un camp d'investigació emergent amb resultats prometedors, especialment en malalties inflamatòries i processos de recuperació tissular.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb inflamació crònica de baix grau.
- Persones amb un elevat estrès físic o mental sostingut.
- Esportistes sotmesos a una elevada càrrega d'entrenament.
- Persones que volen afavorir els processos fisiològics de resolució de la inflamació com a part d'un abordatge integral.
Per què pot ser interessant?
- Afavoreix la resolució fisiològica de la inflamació.
- No actua com un antiinflamatori convencional.
- Pot donar suport als processos naturals de reparació tissular.
- Deriva de molècules bioactives obtingudes a partir dels àcids grassos EPA i DHA.
4. Lavanda (Silexan®)
⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada
Què diu l'evidència?
L'extracte oral estandarditzat de lavanda (Silexan®) és un dels complements vegetals amb millors resultats en casos d'ansietat lleu i símptomes relacionats amb l'estrès.
Pot afavorir la relaxació sense produir dependència ni una sedació significativa.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb ansietat lleu.
- Persones amb nerviosisme persistent.
- Persones amb una sensació contínua de tensió.
Dosi habitual
80 mg al dia d'extracte estandarditzat.
5. Melatonina
⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada
Què diu l'evidència?
La melatonina és una hormona implicada en la regulació del ritme circadiari.
L'evidència és sòlida per facilitar l'inici del son en situacions com el jet lag, el retard de fase o alguns casos d'insomni.
No s'ha de considerar un tractament contra l'estrès.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb dificultat per agafar el son.
- Treballadors a torns.
- Persones amb jet lag.
6. L-teanina
⭐⭐⭐ Evidència prometedora
Què diu l'evidència?
La L-teanina és un aminoàcid present de manera natural al te verd.
Alguns estudis mostren que pot afavorir un estat de relaxació mantenint l'atenció i el rendiment cognitiu, sense provocar somnolència important.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb estrès laboral.
- Estudiants.
- Persones amb dificultat per concentrar-se sota pressió.
7. Safrà
⭐⭐⭐ Evidència prometedora
Què diu l'evidència?
Els extractes estandarditzats de safrà han mostrat resultats prometedors per millorar els símptomes lleus d'ansietat i de baix estat d'ànim.
Tot i que l'evidència continua creixent, encara no substitueixen els tractaments mèdics quan aquests són necessaris.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb baix estat d'ànim.
- Persones amb estrès emocional lleu.
8. Glicina
⭐⭐⭐ Evidència prometedora
Què diu l'evidència?
La glicina és un aminoàcid que participa en múltiples funcions fisiològiques.
La seva suplementació pot afavorir la conciliació del son i millorar la percepció d'un descans reparador en algunes persones.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones el principal problema de les quals és el son.
- Persones amb un descans poc reparador.
9. Psicobiòtics
⭐⭐⭐ Evidència prometedora
Què diu l'evidència?
Algunes soques probiòtiques específiques semblen influir sobre l'eix intestí-cervell mitjançant mecanismes relacionats amb el sistema immunitari, el metabolisme i determinats neurotransmissors.
No tots els probiòtics produeixen aquests efectes i l'evidència científica continua evolucionant.
Les soques amb millors resultats són:
- Lacticaseibacillus paracasei LA903 i Lacticaseibacillus casei LA205.
- Bifidobacterium longum i Bifidobacterium infantis.
- Lactobacillus helveticus.
- Lactobacillus plantarum i Lactobacillus brevis.
La resposta acostuma a observar-se a partir de les sis setmanes de tractament.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb símptomes digestius associats a l'estrès.
- Persones amb alteracions de la microbiota intestinal.
- Persones amb síndrome de l'intestí irritable.
A més dels complements, també pots incorporar probiòtics naturals com el xucrut, el kimchi, el quèfir o la xocolata negra (mínim 80 % de cacau), que contribueixen a diversificar la microbiota.
10. Rhodiola rosea
⭐⭐⭐⭐ Evidència moderada
Què diu l'evidència?
La Rhodiola rosea és una planta adaptògena utilitzada tradicionalment a l'Europa de l'Est i a l'Àsia per millorar la capacitat de l'organisme d'adaptar-se a l'estrès físic i mental.
Els assaigs clínics mostren que pot ajudar a reduir la fatiga relacionada amb l'estrès, millorar el rendiment cognitiu en situacions d'elevada exigència i afavorir la sensació d'energia i benestar, especialment en persones amb esgotament.
El seu efecte sembla ser més notable sobre la fatiga i el rendiment mental que no pas sobre l'ansietat.
Qui se'n pot beneficiar?
- Persones amb fatiga física o mental.
- Persones amb jornades laborals molt exigents.
- Estudiants en èpoques d'elevada càrrega cognitiva.
- Professionals amb sensació d'esgotament sense depressió clínica.
- Esportistes sotmesos a una elevada càrrega d'entrenament.
Quan escollir Rhodiola en lloc d'Ashwagandha?
Rhodiola rosea acostuma a ser una millor opció quan predomina:
- La fatiga.
- El cansament mental.
- El baix rendiment cognitiu.
- La sensació de manca d'energia.
L'Ashwagandha acostuma a ser més interessant quan predomina:
- L'ansietat.
- La dificultat per desconnectar.
- L'estrès emocional.
- Les alteracions del son.
Dosi habitual
200-400 mg al dia d'extracte estandarditzat.
Es recomana prendre-la preferentment al matí o al migdia.
Precaucions
Tot i que habitualment és ben tolerada, s'ha d'utilitzar amb precaució en persones amb trastorn bipolar o que reben determinats tractaments psicofarmacològics.
Resum pràctic
| Si predomina... | Complement més interessant |
|---|---|
| Estrès amb ansietat | Ashwagandha |
| Fatiga física i mental | Rhodiola rosea |
| Inflamació de baix grau | SPMs (NX Resolve®) |
| Alteracions nervioses amb símptomes digestius | Psicobiòtics |
| Baix consum de peix blau i inflamació | Omega-3 + Schisandra Complex |
| Ansietat lleu | Lavanda (Silexan®) |
| Dificultat per iniciar el son | Melatonina |
| Tensió muscular o baixa ingesta de magnesi a través de l'alimentació | Magnesi |
Si només et poguessis quedar amb un missatge...
Durant anys hem entès l'estrès com un problema exclusivament psicològic.
Avui sabem que també és un fenomen immunològic, metabòlic i biològic.
L'objectiu no és eliminar l'estrès —una cosa impossible—, sinó ajudar l'organisme a recuperar la capacitat de tornar al mode de reparació.
Dit d'una altra manera:
No necessites viure sense estrès.
Necessites que el teu cos recordi com sortir-ne.
Perquè la salut no consisteix a no activar mai el sistema d'alarma.
Consisteix a poder activar-lo quan és necessari...
...i desactivar-lo quan el perill ja ha passat.
Potser aquesta és una de les millors definicions d'un organisme sa.
No un organisme que mai s'estressa.
Sinó un organisme que conserva la capacitat de tornar a l'equilibri.